Donar lliçons

Jo també sóc dels que pensen que la caiguda de Monedero de la direcció de Podemos és simptomàtica de la falta de consistència d'aquest nou partit i una mostra que cauen en els mateixos vicis que els partits tradicionals, com són les baralles internes pel poder i que el seu assemblearisme és més postís que res més. També és cert que és un exemple que, per molt regeneradors que es presentin ells mateixos, tampoc no estan gaire legitimitats per donar lliçons de moral i ètica, ateses les factures que Monedero va cobrar de determinats règims sud-americans. També és una evidència que els principis ideològics de Podemos van mutant a mesura que les enquestes els col·loquen en situacions de possibilitat d'ostentar poder i que hi ha motius més que suficients per acusar-los de no tenir un programa polític definit ni uns fonaments ideològics gaire consistents. Podemos també queda retratat quan defineix “casta” i llavors no només hi conviu i n'adquireix els vicis, sinó que quan li convé s'hi barreja (la política és cara, calen favors, i s'han de tornar). I és ben clar que Pablo Iglesias i els seus van de renovadors però són tan vells com el que més a l'hora de defensar la unitat d'Espanya i altres coses sacrosantas de l'espanyolitat que estan per sobre d'ideologies. I el mateix que Podemos, multiplicat per més demagògia i més personalisme del seu líder, es podria dir de Ciudadanos.

Jo sóc el primer de blasmar aquests redemptors i salvapàtries demagogs. Però un cop blasmats, criticats i subratllats en les seves contradiccions, em sembla que hi ha més coses a dir. Perquè blasmar-los, criticar-los i buscar-los a tot arreu les contradiccions per poder-les subratllar és l'únic que han fet i fan els grans partits tradicionals (sobretot el PP, que per això té tots els ressorts de l'Estat per trobar el que hi ha i el que no hi ha). Per això em sento que els faig el joc blasmant, criticant i subratllant les seves contradiccions. I per això tinc ganes de dir també que els defectes dels nous partits no fan bons els vells. Perquè els vells partits també es barallen internament pel poder, no poden donar cap lliçó ètica ni moral, estan farcits de corrupció, són només maquinàries per aconseguir poder, que és la seva única ideologia, són casta casposa i només tenen per sobre de les seves suposades ideologies la unitat de la pàtria espanyola. I perquè no han fet res per deixar de ser tot això tot i veure amenaçat el seu negoci d'aprofitament del poder.