Localistes

Aquestes municipals ens farem un tip de sentir a dir que, si l'independentisme no treu uns bons resultats a Barcelona, el procés quedarà ferit de mort. Una veritat més greu i que no agrada tant sentir en segons quins ambients és que, si el procés queda interromput, el futur de Barcelona també quedarà molt compromès. Els últims quatre segles, Barcelona només ha sobresortit en les èpoques que el país s'ha distanciat de l'Estat espanyol. Després de l'ensorrada de la guerra i de la dictadura, és veritat que les olimpíades de 1992 van tornar a posar la capital de Catalunya al mapa. Tot i així, la internacionalització de la ciutat no ha pres embranzida fins als últims anys, coincidint amb l'auge de l'independentisme. Igual que li passa al Barça, com més independentista és la ciutat més força té la seva marca al món i més oportunitats genera per al país. Tot això és perfectament normal. La força d'una ciutat depèn de la seva capacitat de convertir-se en el centre d'un món i de transformar els productes d'un país en valors cosmopolites. Malgrat els problemes que ha portat la crisi, Barcelona viu el seu millor moment des de primers del segle XX. Des de fa no gaires anys els barcelonins donem per descomptades moltes coses. Potser per això ara aflora un discurs que intenta rebaixar el debat municipal a les qüestions locals. És un discurs que tracta el Centre Cultural del Born de provincià però que després no té en compte que molts problemes de les grans ciutats es juguen cada vegada més en l'escenari internacional i de la geopolítica. Barcelona passa un bon moment però l'emergència de noves ciutats a tot el món li pot anar restant protagonisme. Per generar riquesa s'ha de fer una mica de fum i de soroll. Tota gran ciutat és un equilibri de molèsties i avantatges. Si badem, pot ser que els mateixos que diuen treballar pels més desafavorits els acabin condemnant, amb l'ajut d'aquests que es fan dir no nacionalistes però ensorrarien Barcelona un altre cop en nom de la unitat d'Espanya.