L'aposta de Pascal

El 27-S hi haurà eleccions. No seran oficialment plebiscitàries però sí que tindran un sentit plebiscitari. Es tracta d'un matís important. Seran unes eleccions oficialment no plebiscitàries però amb sentit plebiscitari perquè a tots els fronts espanyolistes convé que això sigui així. Convé al PP: perquè només unes eleccions amb un sentit plebiscitari poden subratllar la condició de reserva espiritual de les essències pàtries per part d'aquest partit, només així el PP pot escenificar un autorescat que el salvi parcialment dels miasmes de la corrupció. També convé als terceraviistes, atrapats en el seu propi parany, persones d'ordre i posat greu que a tothora diuen amb veu mel·líflua “parleeeuu”, “dialogueeeu”, “negocieeeu”, quan en realitat aquestes tres paraules són eufemismes d'una nova ordre d'acatament: accepteu el plat de llenties que oferirem a canvi de suprimir una consulta democràtica digna i oficialitzada. Convé a un aparell d'Estat conscient que a Catalunya hi ha una ampla franja social en què els postulats independentistes només apareixen en forma d'anatema o contrainformació. I convé a l'espanyolisme astut, aquell que ha dit: només assumint de manera tàcita el sentit plebiscitari però sense reconèixer-lo mai oficialment, podrem aconseguir que hi hagi unes eleccions en què presumptament s'elegeixi algun destí però en què no es debati res de res sobre un possible nou país; només així aconseguirem que un cop més no es discuteixi l'autoritarisme espanyolista de decretar què són i què han de ser els catalans; només així podrem aconseguir que no hi hagi cap reconeixement factual de l'altra part política, el sobiranisme. Al capdavall, aquest espanyolisme astut, farcit de progressistes i de C's amb pell de xai, s'ha dit a si mateix: si els resultats electorals fossin adversos, ja serem a temps de dir que no es tractava d'unes eleccions plebiscitàries i de brandar de nou l'imperi de la llei, sobretot si l'imperi de la llei està sota el nostre control i ens blinda davant de qualsevol conat de sobirania popular. És el vell intent de conseguir el efecto sin que se note el cuidado.