Un himne per a Salt

Els pobles tenen alcalde i regidors i pavelló d'esports i oficina de La Caixa i església; però si a més d'això haguessin de tenir un himne, sé quina seria la peça perfecta per a Salt. La canta un músic veneçolà que ara, per un d'aquells girs del destí que semblen complexíssims però que s'expliquen fàcilment amb allò de cherchez la femme, viu en aquesta població gironina. Si procuren imaginar-se'l, no pensin en un himne èpic o amb altes tensions líriques, sinó en una tonada agradable de les que no embafen, en una lletra natural i fàcil però amb esclats de llum, en un to optimista i una visió amable de la vida, i cantin, cantin: “[...] nedant per la vorera i dintre una marea de gent multicolor. Per donar la volta a aquest món, només cal fer un tomb per la vila de Salt. Som d'allà on venim, d'allà on vivim, tots som de Salt [...].” O encara millor, busquin en la vida real o digital el seu autor, Salva Gallego, i la formació que capitaneja, Clave de Sur, i descobreixin que és molt millor del que es podien imaginar. I gaudeixin, més enllà del l'himne per a Salt, amb un repertori magnífic, que ells expliquen com una barreja de fruita tropical i espècies mediterrànies amb influències provinents del funk, pop, rock, blues i la música tradicional hispanoamericana, tot combinat, diuen, amb la despreocupació de la cultura urbana. Haurem de celebrar que el destí, l'univers propici del bar gironí El Cercle i les seves jam sessions periòdiques, afavorissin la trobada d'en Salva amb uns músics magnífics i amb la Montse Ferrermoner, la cantant de veu prodigiosa que envesteix les cançons sense afectacions forçades i amb la dosi justa d'emoció perquè t'estremeixis i se't tanquin els ulls de felicitat. En Salva va arribar a Catalunya l'any 2002 per fer un postgrau d'enginyeria de so. Abans d'arrelar a Girona, va viure a Barcelona, a les Terres de l'Ebre i a Terol, durant dos anys, muntant un estudi de so per a un músic més o menys conegut. Va ser baixista del grup Rodamons i d'Èric Vinaixa, i confessa que, durant un temps, feia els cors en català sense saber què caram estava dient. Ara, com a molt, li atribueixen un cert accent xava. Trastornats per les excitacions pròpies dels períodes electorals i alts com anem de municipalitat, deu ser el moment propici per iniciar la campanya que converteixi la cançó de Clave de Sur en l'himne de Salt. O, en tot cas i com a mínim, agrair-li la composició, i fer-ho, a més, com a desgreuge amb l'actitud de l'actual govern municipal, que li reclamava set-cents euros per poder enregistrar el vídeo de la cançó al pla dels Socs de les deveses de Salt. És el cànon, m'explica, que es cobra per a les activitats empresarials. Ja se sap, els pobles tenen ajuntaments, regidors, oficines de La Caixa, però no tenen himne. I moltes vegades, tampoc prou sensibilitat per adonar-se dels regals que et pot fer la vida. Som d'on venim, som d'on vivim; segur que aquests dies a Salt i arreu es parlarà molt d'aquestes torturades complexitats que tenen una resposta tan fàcil i natural com la que canta en Salva Gallego. De fet, tots som de Salt.