Les lliçons d'Escòcia

La victòria aclaparadora de l'Scotish National Party en les eleccions britàniques –van guanyar 56 dels 59 diputats en joc a Escòcia– ha estat llegida com la correcció del resultat del referèndum de l'any passat. Després de vuit mesos, els escocesos s'han autoesmenat i han donat un sí contundent a la força impulsora de la independència: l'SNP, un partit que molts ja donaven per mort però que s'ha convertit en tercera força a Westminster.

Per què aquest canvi? La teoria més estesa és que els escocesos que havien cregut en les promeses del govern britànic si guanyava el no s'han adonat que Cameron mentia i que cap de les promeses s'ha fet realitat, i això ha desmobilitzat els del no i ha reforçat els del sí. Així doncs, primera lliçó d'Escòcia per als catalans: que els cants de sirena no ens facin traïdors; aprofitem el 27-S per parlar clar perquè no sabem si tindrem –ni quan– una segona oportunitat.

Però els resultats de dijous a Escòcia ens deixen també altres lliçons, com ara que les enquestes s'equivoquen. És cert que assenyalaven una crescuda de l'SNP, però cap dels sondejos indicava la contundència amb què l'SNP ha arrasat a les urnes. Per tant, keep calm amb les enquestes que assenyalen que l'independentisme a Catalunya va a la baixa.

Més aprenentatges: que la reivindicació nacional no està renyida amb la social, al contrari, es complementen. La primera ministra escocesa –i candidata–, Nicola Sturgeon, ha fet una campanya de propostes socialdemòcrates centrada a posar fi a l'austeritat i sense abandonar mai el discurs nacional: més polítiques socials vol dir més país. I encara una darrera lliçó: que el sentiment independentista no es dilueix d'un dia per l'altre. El govern britànic pensava que amb el no al referèndum havia tancat una carpeta que, com s'ha vist, segueix ben oberta. Els somnis d'una majoria social no es guarden en un calaix per un resultat contrari: la lluita continua.