Nova política?

Diuen que són nous i, en realitat, són de l'any de la picor. Diuen que són la regeneració i, en realitat, tenen tots els vicis de la pitjor manera de fer política. Diuen que són transparents, progressistes, coherents i no sé quantes coses més i, en realitat, la seva demagògia faria envermellir el mateix Alejandro Lerroux.

A diferència de la resta de l'Estat, a Catalunya fa temps que els coneixem. Hem pogut comprovar de manera reiterada la inconsistència del seu programa polític i la fragilitat de les seves propostes. Més enllà de l'autoodi que desprenen i que els fa buscar l'enfrontament a còpia d'atiar el foc contra la immersió lingüística, no hi ha res. Criden als quatre vents que no són ni de dretes ni d'esquerres, i jo us dic que no us hauríeu de fiar mai d'algú que, com feia José Antonio Primo de Rivera, assegura no ser ni de dretes ni d'esquerres.

Com ja hauran suposat, m'estic referint a Ciutadans, un partit al qual bona part de les enquestes atorguen la possibilitat de ser clau en la futura governabilitat espanyola. El partit d'Albert Rivera, de Jordi Cañas i de Francisco Caja, aquell individu que afirma que cal tornar el català al lloc on el va posar Franco. El partit de la renovadora Carina Mejías, que només fa 16 anys que acumula càrrecs, primer des de les files del Partit Popular i ara des de les d'aquests Ciutadans que creuen haver inventat la sopa d'all.

Ens venen aire fresc des dels platós televisius mentre les seves propostes desprenen el tuf del passat en blanc i negre. Ens venen radicalitat democràtica al mateix temps que qüestionen la més elemental llibertat d'expressió en proposar-se eradicar actes com ara el que l'ANC prepara a la Meridiana de Barcelona per al pròxim Onze de Setembre. Ens venen l'elixir de l'eterna joventut i són més vells que Matusalem!