Dispersió mental

Suposo que a vostès també els passa, que a vegades les idees se'ls atropellen. Bé, dic idees i potser hauria de dir ocurrències, almenys en el meu cas. A vegades, però, si hi poses una mica de literatura, d'una idea o ocurrència en pots acabar fent un article. Intentaré evitar-ho, i avui em dedicaré a exposar unes quantes ocurrències més o menys encadenades sobre fets que han sigut actualitat aquests dies.

Les eleccions britàniques. Ni enquestadors ni analistes. La victòria arrasadora dels conservadors de Cameron no l'havia previst ningú. I no seré jo el que des d'aquí els expliqui què ha passat, perquè no em fa res reconèixer que no en sóc gens expert. Ara bé, sí que m'atreveixo a recomanar-los que, si volen saber bona part de la raó de la victòria dels conservadors investiguin una mica sobre l'australià Lynton Crosby, el director de la campanya electoral. No vull pas dir que estic d'acord en com ho ha fet, però ha aconseguit l'objectiu amb escreix. I per això el paguen.

També des d'aquí s'ha recorregut altra vegada a l'elogi de la política britànica com a exemple, després de la successió de dimissions dels candidats perdedors en les eleccions (Miliband, Clegg i Farage). Han tingut una actitud molt digna, és cert. Però sovint ho arreglem tot demanant dimissions. Jo preferiria que fossin els que guanyen les eleccions els que prenguin exemple dels que les guanyen al Regne Unit. I que complissin el programa i tinguessin un comportament democràtic.

Els resultats de l'SNP. Felicitats! 56 escons de 59 a Escòcia. En clau nostra, només diria que a veure si els catalans, i sobretot els partits catalans, en prenen exemple: votar i actuar segons les nostres prioritats.

La campanya del PP contra el català. Ara toca un 25 per cent de les classes en castellà, en contra del consens per la immersió. Tinguem clar que és una guerra perduda i que només hi podem oposar subterfugis temporals. Però està perduda. La maquinària de l'Estat contra una autonomia cada cop més debilitada. Només hi ha una sola manera de no perdre-la. Deixar de fer-la: votar i fer la independència. Perquè, a més, l'alternativa és igual o pitjor: aquesta setmana a RAC1 Pablo Iglesias no va ser capaç de reconèixer la unitat del català.

La inversió de Volkswagen. 4.200 milions entre les factories de Martorell i Navarra. Sort que amb el procés independentista les multinacionals es retreuen. Si no, quant hi invertiria VW? Deu mil milions? Vint mil?

Ah, i encara se m'acut: si la Catalunya independent quedés fora de la UE, estaríem com el Regne Unit, que votarà sobre la seva permanència? Doncs som-hi.