I es diu català!

En aquesta campanya electoral, com en totes, he sentit que els candidats prediquen un amor encès envers els pobres, els aturats, les criatures i els desnonats –la proporció és a gust de cada partit–, fins a l'extrem que m'ha fet pensar en aquell llibre genial (editorial La Campana) que es deia Blanc bo busca negre pobre, de l'antropòleg Gustau Guerín. Els estimen tant que anuncien mesures fantàstiques que portaran aquestes persones directament a la glòria. També he vist un desplegament militar grandiós de les tropes russes commemorant el 70è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial. Em pregunto què ens estava dient Putin, i qualsevol resposta em posa la pell de gallina. A més he pogut llegir que la candidata Marina Pibernat, de Girona, que milita a ICV-EUiA, ha qualificat CiU de derechona catalufa, i aleshores ha dimitit. A mi el seu judici no m'interessa, però la manca d'imaginació i d'originalitat m'ha colpit. Aquesta mostra de tendència al tòpic pot tenir el seu origen en el fet que llegim poc. Ara mateix la Fundació pel Llibre i la Lectura ha fet un manifest contra la consellera de Cultura valenciana, María José Català, en què s'indignen perquè ha proclamat partides que no estan destinades a la lectura, perquè no es reuneix amb el sector del llibre des de fa quatre anys, i per la nul·la visibilitat i l'escàs reconeixement que la Generalitat Valenciana dóna a la literatura escrita en valencià. Alhora, i tot incomplint les normes legals del traspàs de competències, el govern del PP d'Espanya obliga a un 25% d'assignatures impartides en castellà, al·legant que per això Felip V va guanyar la guerra contra nosaltres. L'única nota positiva de la setmana ha estat que científics catalans, de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la UB, han descobert una nova espècie de cuc marí a l'illa Decepció, a l'oceà Antàrtic. Veus? Bona feina i tossuda recerca, mentre la frivolitat i la improvisació arrasen els carrers dels Països Catalans.