Escòcia: endavant!
El que passa a Escòcia ens interessa. Perquè allà, com aquí, hi ha una voluntat clara que el mapa d'Europa tingui més colors. Per això, els catalans hem seguit amb atenció la campanya i el resultat de les darreres eleccions al Regne Unit d'Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord. Un Regne Unit que, en l'expressió d'alguns comentaristes, podria ser cada vegada menys unit. De fet, si comparem els panorames anglès i escocès els resultats de la setmana passada mostren dues realitats ben diferents. Per sort, en un món globalitzat on les relacions de tot ordre entre països són obertes, sense traves, aquestes diferències polítiques no han de preocupar. Només cal trobar la bona manera d'afrontar-les i d'establir unes noves regles de joc, del joc democràtic.
El fet és que un escocès del segle XVIII, Adam Smith, va escriure l'obra Una recerca sobre les causes i l'origen de la riquesa de les nacions carregat d'entusiasme sobre el capitalisme i l'economia de mercat. Smith, professor de Filosofia Moral a la Universitat d'Edimburg, creia que el sistema econòmic que començava a funcionar a l'Escòcia de la Il·lustració havia de portar un increment de la llibertat en tots els aspectes de la vida. L'estímul a l'activitat econòmica i a la circulació de les idees havia de fer possible una humanitat que deixés enrere la misèria, tant la material com la moral.
Avui, el fet és que Mhairi Black, una noia escocesa de 20 anys, estudiant de Ciència Política i Administració Pública a la Universitat de Glasgow, ha guanyat unes eleccions al seu districte –Paisley i Renfrewshire Sud– amb un discurs que fa una crítica radical al capitalisme. La qui serà la diputada més jove que hi ha hagut al Parlament de Westminster des de fa més de 300 anys ha argumentat que el sistema capitalista ha servit per crear més i més riquesa, però no ha estat capaç de fer que l'abundància de béns produïts es reparteixi de manera justa entre els qui han contribuït a la seva obtenció. El significatiu del cas és que l'escó que ocuparà la jove Mhairi havia estat fins ara feu segur del Partit Laborista.
És evident que l'esclatant victòria del Partit Nacionalista Escocès no s'explica només perquè han substituït l'antiga proposta socialista per un radicalisme modern; no poden creure que una majoria aclaparadora de ciutadans escocesos són anticapitalistes, sinó que la gràcia de l'SNP és que ha sabut fer conviure a les seves llistes candidats amb idees prou diferents sobre el com i el perquè del present i el futur del sistema econòmic i social que caldrà dissenyar per al futur proper.
Perquè es tracta precisament d'això, de sentir-se protagonistes i responsables del futur. En aquest sentit, tant als obrers de Paisley com als burgesos d'Edimburg la imatge dels líders dels grans partits britànics demanant junts el no a la independència d'Escòcia al referèndum del passat 18 de setembre els va quedar gravada, com l'encarnació d'un passat que ha d'obrir la porta a la transformació, a una nova situació.
Possiblement, una bona colla de votants que van dir no a la independència al referèndum s'han adonat ara de la inviabilitat de les promeses federalistes fetes des de Londres. És a dir, votants que han decidit apostar ara perquè el futur d'Escòcia el decideixin els escocesos. Tota una lliçó per als indecisos catalans, sense oblidar la solidesa de la flamant primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon. El debat sobre la independència, doncs, continua més viu que mai, paral·lel a la promesa del reelegit Cameron per consultar l'encaix del Regne Unit a la Unió Europea.
Els humans ens sentim cridats per propostes positives, encara que al que volem dir sí no estigui completament definit. Les persones tenim intel·ligència i voluntat, i som capaces d'assumir la incertesa d'un futur millor. Els escocesos són en camí; els catalans també. Amb la democràcia com a bandera.
