De fora vingueren

Els africans que, en vaixells pirata, aconsegueixen arribar a les costes de Sicília no són retornats immediatament, per causes que encara no se saben, sinó que són distribuïts per tot Itàlia. Un grup d'ells que van traslladar a Campiglia Maritima, a la Toscana, es van revoltar perquè no els va fer peça l'hotel que els tocava. Argumentaven, segons reporta el Giornale, variats i fantasiosos motius: que si, formant part d'un altre grup d'africans allà destinats anteriorment, hi havia dones casades –es veu que terrible font de pecat–, que si hi estarien molt estrets, que si no hi podrien cuinar. Preferien tornar a Sicília, on ja havien sojornat un any i mig, i on sembla que van veure bé quin peu calcen els seus amfitrions. En vista de les queixes formulades, els van portar a uns apartaments turístics propers que, en principi, han estat acceptats.

Un altre cas per l'estil ha passat a Bolzano, al Tirol, on els hostes s'han amotinat per un tractament que consideren del tot inadequat. En declaracions a la televisió local, s'exclamen dels retards amb què el govern els paga els subsidis i que cada dia han de fer una caminada, de l'hotel on s'estan fins al menjador on els serveixen els àpats. El relat oficial és que es tracta de gent que fugen de conflictes, guerres i genocidis —fa l'efecte, però, que els qui van anar a parar a Argelers haurien estat contents amb una petita part dels requisits que aquests exigeixen—, i que els europeus estem obligats rebre'ls i a mantenir-los.

Avui està previst que la Comissió Europea fixi “quotes d'acolliment d'estrangers en funció del PIB, la població i la desocupació de cada país” i es preveu per final d'any una norma que, en cas d'afluència massiva, cosa que fa temps que passa, distribueixi els immigrants “de manera obligatòria i automàtica”. Queda proscrita, doncs, la finalitat de cada estat de procurar, abans que res, el benestar dels seus ciutadans. N'hi ha per creure que, allà a les altures de la UE, exulten, i que, si no vinguessin, els anirien a buscar.