El carrer dels Perills

En el nucli urbà antic de Lloret hi ha noms de carrers per a tots els gustos. La immensa majoria correspon a sants vinculats a les devocions lloretenques d'èpoques passades i per això alguns ens sorprenen perquè ara ja no tenen tanta vigència. Entremig hi ha noms de carrers que corresponen a vells topònims –l'Areny, el Torrentó,...– i altres que, furgant una mica, hom dedueix que vénen de situacions o fets concrets. Per exemple, el carrer de les Vídues i les Donzelles respon a la protecció de què eren objecte les dones que quedaven sense marit o pare, per naufragis o malalties en terres estranyes. Els gremis de pescadors i navegants les tenien molt en compte. A Lloret hi va haver un carrer dedicat a les vídues i un de dedicat a les donzelles, i només es va unificar quan es va voler donar un carrer al pròcer Josep Gelats. Les donzelles van quedar sense carrer específic i van passar a compartir el de les vídues, i així encara subsisteix. Més difícils d'aclarir resulten el carrer del Lleó, el de les Trompetes i el dels Perills, per exemple. Aquest darrer, de poc més de dos metres d'ample i durant molt de temps deixat de la mà de Déu, tot i ocupar una zona cèntrica, entre el carrer d'Agustí Cabañas i el de la Vila o carrer major –l'antic camí ral–, ha estat anys i panys fent de col·lector d'aigües residuals més que de via urbana. Tenia, això sí, vorera a les dues bandes i, entremig, quedava un espai molt limitat, en pèssim estat, que no permetia el trànsit rodat. Ara s'ha posat tot a un mateix nivell i s'ha pavimentat bé. Hom es pregunta, però, de què devia venir el nom dels Perills, més encara si, paradoxalment, en la meva infantesa almenys, a la cantonada d'aquest petit vial i el de la Unió –nom referit a una cooperativa que hi havia en el segle XIX– existia una casa coneguda per Can Bonhome i a l'altra cantonada amb el carrer de la Vila hi vivia un capellà, Mn. Josep Mundet i Vidal, organista i mestre de capella de la parròquia, que, sense dir-s'ho de nom, era també d'una bonhomia exquisida. L'estretor del carrer, en hores nocturnes, amb la foscor pertinent, havia donat lloc, en temps pretèrits, a algun excés? Hi havia hagut alguna disbauxa a causa del jovent que sortia de les antigues sales de ball La Perla, La Solidez –coneguda, també, popularment, per La Patacada– o de la Unió, que també tenia secció recreativa? No n'hem trobat mai cap referència documentada ni recollida de la memòria popular. Però, ara que, per fi, ha quedat digne, donem al carrer el seu protagonisme per una vegada.