Principis

Pel que he llegit aquests dies, n'hi ha alguns que encara consideren que això que els tribunals hagin dictat que algunes escoles hagin de reservar una quarta part de l'horari a l'ensenyament en espanyol és una inacceptable cessió al que ells qualifiquen de bogeria independentista. Inacceptable cessió, perquè ells defensen la llibertat absoluta de les famílies.

És a dir, que si en una escola totes les famílies demanessin, què sé jo, que els seus fills aprenguessin en espanyol, doncs tothom a ensenyar en espanyol. I el català, a ensenyar-lo com una llengua estrangera, com passava a les acaballes del franquisme. Tot resolt, oi? Perquè si en una escola, també és un suposar, les famílies volen que tota la instrucció sigui en català, tothom a ensenyar en català. I l'espanyol, a ensenyar-lo com una llengua estrangera, com aquí no ha passat mai.

Si els tribunals van fixar, extralimitant-se en les seves funcions, una quota no del 50% sinó del 25% per a l'espanyol és perquè consideren que, malgrat tot, el català no està normalitzat. És a dir, que el català encara és una llengua feble. Al seu propi país.

Els amics de la Llibertat, no pas de la llibertat, creuen que s'ha de deixar actuar les lleis de l'oferta i la demanda. ¿Se'n recorden del que va passar amb moltes caixes que, fent ús d'aquestes lleis, van estirar més el braç que la màniga? Després, els amics de la Llibertat van defensar el rescat i la intervenció amb arguments apocalíptics.

Amb les llengües passaria igual. Si, per algun motiu, la gran majoria de catalans diguéssim que ja ens va bé la situació actual, els que defensen la llibertat d'elecció invocarien algun principi encara superior.

Malpensat? Què és, si no, portar als tribunals el mecanisme de matriculació escolar quan veuen que les famílies, en ús de la seva llibertat, no trien allò que ells creuen que haurien de triar? Ai, els amics de la Llibertat...