La prova danesa

Els catalans haurem d'agrair sempre a Dinamarca el gest del seu parlament debatent sobre la independència de Catalunya. Debatent i acordant una moció, gairebé unànime, que aclareix a Espanya que ha de dialogar amb Catalunya sobre la independència i que s'ha d'abstenir pel que fa a l'ús de mètodes violents.

Som un país emocionalment feble i políticament molt desarmat i només això explica que el que va passar al Folketing dimarts no haja tingut encara la repercussió política que mereix. Això no li resta cap importància, però. Aquest vot ha canviat totalment l'abast del debat europeu sobre Catalunya. Fins dilluns l'Estat espanyol podia argumentar que el procés d'independència de Catalunya portava a l'expulsió de la Unió Europea i l'aïllament internacional del nostre país. I nosaltres havíem de respondre afirmant que això no passaria però sense proves tangibles. Des de dimarts, però, el joc ha canviat. Tenim al davant, tindrem quan es faça la signatura formal, un document oficial d'un govern i un parlament europeus que marquen els límits a Espanya i que situen Catalunya com a subjecte polític igual.

L'abast històric de la decisió és impossible de dissimular per ningú. Ara, quan Espanya diga que en proclamar la independència vagarem per l'espai interestel·lar, ja li podem respondre amb documents oficials a la mà que això no passarà. Que no podran imposar la seua visió reduccionista de la democràcia als socis europeus.

I això és fonamental perquè al final serà l'àmbit europeu el que acabarà resolent el conflicte. Espanya diu que després de la DUI ningú no ens reconeixerà perquè els estats no volen trencar estats. Però el debat és l'altre: qui s'atrevirà a no reconèixer una decisió de la Unió Europea? Qui s'oposarà a una Catalunya independent, reconeguda dins la UE?