25% a 25%

Com una roda dentada, encaixat l'un en l'altre, el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estan introduint el castellà al seu criteri i a discreció dins l'escola catalana. De 25% en 25%, els centres s'hi han de resignar i han d'acatar desballestar la immersió lingüística. Sí, bwana. No és només això. El criteri judicial s'imposa al pedagògic. L'ordre a la raó. Aviat els tribunals decretaran recuperar la llista dels reis gots o introduir les togues a les aules. Les sentències de ses senyories enlluernen. Per què el castellà ha d'estar present a les escoles catalanes, que són un servei públic, i el català no pot obtenir el mateix percentatge en l'administració de justícia, que no se sap ben bé què és? Gran i primària llei: la de l'embut. Allò que és bo per a vostè no ho és per a mi. Al remat queda ben clar que es tracta només de recuperar una hegemonia. La de la llengua pròpia dels tribunals. Per sobre dels criteris pedagògics, de la voluntat del Parlament de Catalunya i de l'opinió de la majoria dels pares. Tot això es fa cruament evident mentre el president de la Generalitat Valenciana amenaça l'Acadèmia Valenciana de la Llengua de retirar-li les subvencions si s'atreveix a proclamar la unitat de la llengua. Contra 34 sentències dels tribunals que ordenen al mateix govern valencià que homologui els títols de valencià amb els de català. Les escoles catalanes han de complir la llei que més agrada als tribunals espanyols. La de l'embut. En benefici propi.