Els anys passen volant

És curiós. En créixer i fer-me gran, tro­bava els anys llarguíssims. Volia ser home: no pas nen. Pas­sat el por­tal dels 80, trobo els anys curtíssims. Com que m'he mar­cat una cota de vida pro­ba­ble i els vaig res­tant, fa pena el ridícul pilo­net dels que que­den! Vol­dria no pen­sar-hi, però un dar­rere l'altre sur­ten ani­ver­sa­ris, la hipo­teca, la vacuna de la grip, l'IBI, la renda, i d'altres que fan reviure el pas del temps. No fa ni un mes que par­lava amb Coralí Cunyat i poc després amb Montse Galí de l'última edició de Temps de Flors i, és clar, de la d'aquest any. En veure'ns és ine­vi­ta­ble! Tenim altres temes per par­lar, però hi ha pri­o­ri­tats. Una força interna ens diu: “Ja toca!” Hi ha expres­si­ons per a la situ­ació: el genèric “Tocat per les flors”, o l'apre­ciat “Tocat per Girona”. Nosal­tres estem tocats a l'uníson per Girona i les flors. Elles dues, toca­des també per mil i un temes que pel fet de ser repe­tits no vol pas dir que siguin fàcils. Han de vigi­lar la pro­xi­mi­tat del perillós tocat de l'ala, a l'aguait de dis­trets. Amb elles no hi ha por... L'edició d'aquest any, amb la sen­sació que a Europa en gene­ral i a Cata­lu­nya en par­ti­cu­lar la recu­pe­ració s'ha ini­ciat en molts camps de l'eco­no­mia, si és autèntica, mar­carà un canvi qua­li­ta­tiu en pro­pe­res expo­si­ci­ons. És sols una apre­ci­ació o una rea­li­tat? Jo he vist més flor i de més qua­li­tat que últi­ma­ment. Costa molt ava­luar-ho, però s'han sen­tit opi­ni­ons. Vostè què opina, senyor bisbe? Situat enlai­rat en el cen­tre de la qüestió, la seva visió és impor­tant. Els pene­de­s­encs tenen bon ull amb les vinyes i més. Sor­ti­rem d'aquest actual “Temps de tot” i tor­na­rem a la puresa flo­ral de pas­sats “Temps de Flors”? La vista i el bon gust ho agrai­rien! La natu­ra­lesa també!