No faran presoners

Encara veiem opcions polítiques que somien un encaix de Catalunya en l'Estat espanyol que sigui còmode per a les dues parts. Parlen de dret a decidir per bastir un estat federal amb competències reconegudes i respectades. Altres prometen “decidir-ho tot” i bastir un nou pacte constitucional en què tots els pobles de l'Estat viuran feliços per sempre més. La tossuda realitat, però, s'encarrega dia sí, dia també, de recordar-nos que estem en un procés que no admet matisos. Acabarà amb un nou estat català o amb la derrota i dissolució definitiva de Catalunya dins d'Espanya. L'Estat ha decidit presentar batalla amb les seves armes, i no està disposat a negociar. No acabarem com Escòcia, on la derrota de l'independentisme ha obert la porta a noves transferències de poder cap a Edimburg. L'Estat no farà presoners. Els poders executiu, legislatiu i judicial funcionen a tota màquina per dissoldre Catalunya. Encara recordo els líders catalans celebrant que la llei d'educació de Catalunya “blindava” el sistema d'immersió. Avui és paper mullat. Els directors han d'obeir jutges i ministres espanyols i abstenir-se d'aplicar-la. L'autonomia és paper mullat. El Congrés aprova el retorn dels toros a Catalunya. El Parlament català no té cap poder. Les forces de seguretat espanyoles rebenten una operació antiterrorista dels Mossos, que són una policia de segona. El temps s'esgota. Si no assolim la independència aviat, estem acabats.