Mala praxi política

Les primeres frases d'aquest article haurien de ser en condicional, però per no cansar el lector i perquè, d'experiència en guerra bruta, l'Estat espanyol en té molta, no ho faré. Dos agents de la Policía Nacional van avisar els membres de l'escamot gihadista desarticulat fa uns dies a Sabadell i Terrassa que estaven sent investigats pels Mossos d'Esquadra. Amb aquesta delació, els agents van provocar la fugida de tres dels gihadistes –detinguts a Bulgària quan anaven a incorporar-se a Estat Islàmic– i van posar en risc l'operació sencera i la vida del mosso infiltrat. El fet va ser denunciat per la policia catalana. El jutge ho va investigar i va arxivar el cas. Ara, els Mossos diuen que tenen proves noves que li han fet arribar. Veurem ara si tenen prou pes per reobrir un cas gravíssim. El ministre d'Interior hauria d'haver defensat els seus, sens dubte, però també assegurar que s'investigarien els fets, ja que aquí es juga amb la seguretat. Per contra, però, es va dedicar a parlar del seu tema preferit, el procés català.

El procés de descrèdit cap a la política és directament proporcional a la poca formació, demagògia i mala fe dels polítics. Per sort, i una setmana abans de les municipals cal dir-ho, de polítics honestos, n'hi ha molts, sobretot al món local. Però tornem als que no donen la talla. A Catalunya també en tenim exemples. Fins ara, el cas Innova, amb epicentre a Reus, era conegut com un cas de corrupció vinculat al sistema sanitari que havia esquitxat el PSC i CiU. Vaja, que semblava un altre cas típic de corrupció. Però Innova, un cas de per si molt greu que encara ens durà més sorpreses, és ara molt més, ja que afecta la salut de les persones. La percepció que un cas és més o menys greu té a veure amb el fet que ens afecti més o menys directament. I ara resulta que unes tres mil persones porten pròtesis caducades col·locades, segons el jutge, per aquest xarxa corrupta. Dos casos de mala praxi política, més visibles perquè afecten directament les persones.