La intel·ligència, mesura de totes les coses

Jordi Sànchez és un alfil bregat en mil combats, en allò que el mateix catalanisme va definir vés a saber quan com “la qüestió nacional”. El nou president de l'Assemblea Nacional Catalana ha recorregut un llarg camí d'espines i se'n sap els avantatges i els inconvenients, les virtuts i els pecats, els blancs i els negres, les misèries i les grandeses. Sànchez hi ha aplicat, de sempre, moderació, respecte i intel·ligència. Això no és poc en un món de conspiracions de lavabo cròniques. Ara es troba a faltar intel·ligència. Que moderi els plantejaments i els enforteixi per a una lluita que serà més llarga que el que alguns aventuraven. Guanyar és encertar. Els mateixos estatuts de l'Assemblea van ser definits especulant excessivament amb la imminència d'una independència que no arribarà com a conseqüència de la temeritat en el càlcul. Per això Jordi Sànchez és la persona adequada per presidir l'entitat en aquest trànsit. Carme Forcadell va encendre la metxa del coet en el moment adequat, Jordi Sànchez n'ha de fixar amb punteria la trajectòria i l'altura. Aquesta pot ser la diferència del nou independentisme. Darrerament l'encerta sempre amb les persones. Oh, àgora, magnànima, ja era hora! Per això no s'entenen del tot les primeres declaracions del nou president de l'Assemblea, si no és per ajustar les peces que encara ballen: “Per a l'ANC el debat de la llista unitària s'ha acabat.” Amic Sànchez, ací no s'ha acabat res. Res que pugui servir per arribar on voldrà la majoria.