L'error

L'altre dia a propòsit del gran nombre d'indecisos que hi ha davant les eleccions d'aquest diumenge un ninotaire en un diari va dibuixar la imatge del príncep Hamlet pronunciant aquell “ser o no ser” mentre sosté la calavera. I algú em va fer notar que aquesta imatge no existeix, que no s'ha donat mai. I que ja seria hora que l'anéssim desterrant. I que entre tots, mitjans sobretot, havíem contribuït a perpetuar un error. I que fer-ho només aprofundia en la ignorància. De fet, m'insistia aquesta persona, ni William Shakespeare la va escriure. Vaig quedar parat. No sabia què dir-li. D'entrada no m'ho podia creure i dubtava del que aquesta persona em defensava a peu i a cavall. I em va reptar: busqui-ho i comprovi-ho. Tal dit, tal fet. Agafo Hamlet, príncep de Dinamarca i a l'acte tercer escena primera em trobo un Hamlet que entra al castell rumiant i pensatiu i deixa anar allò del “to be or not to be...” I ho fa sense cap indicació que hagi de dur una calavera a les mans. La disquisició és sobre la seva existència però sobre el seu futur més immediat, no pas sobre el seu traspàs.

Avanço i a l'acte cinquè escena primera Hamlet és al cementiri on han desenterrat unes tombes. D'entre les despulles apareix la calavera del qui havia sigut el bufó de la cort amb qui recorda que havia jugat de petit. Per tant, és cert: la imatge, la icona del dubte hamletià tal com ens l'han volgut vendre, no existeix. Llavors, d'on surt la idea d'aplegar aquesta imatge en una? I, sobretot, com és que ens costa tan poc donar per bona una idea, un argument, una imatge, sense que tinguem la necessitat de contrastar-la? És per ignorància? O és perquè ens arriba de part d'algú de confiança, amb criteri i credibilitat? Sigui com vulgui, però que serveixi aquest exemple de com ha arrelat amb els anys la imatge del dubte hamletià per entendre la incertesa que envaeix moltes persones. Indecisos que no saben què han de fer per esvair la incògnita en què viuen des de fa molt de temps i que no
volen contribuir a perpetuar l'error.