Alcaldes

Les xifres diuen que Catalunya és un país de pobles. Dels 947 municipis que hi ha, prop de 700 tenen menys de tres mil habitants censats. És el país petit, que cantava Llach: “Des d'un campanar es veu el campanar veí”... Els pobles petits aglutinen només un set per cent del total de la població. Però en canvi els seus termes municipals ocupen casi el setanta per cent del territori. No hi ha dubte que la gestió del país no sempre està pensada tenint en compte aquesta realitat.

Res té a veure la tasca que ha de fer un alcalde de poble petit amb la d'un altre d'una ciutat com ara Barcelona. Com res té a veure la campanya electoral que s'està fent a Barcelona amb la dels pobles més petits. Els partits emergents de Barcelona estan obligant a fer promeses electorals de dubtós futur als partits establerts, un fet que no passa als pobles petits, on l'alcalde de torn sap el pa que s'hi dóna quan no compleix les promeses que ha fet en la campanya electoral, perquè sap que es pot trobar el ciutadà queixós que li recrimina cada dia al bar i pels carrers del poble. Cada ajuntament és un món. N'hi ha on la campanya electoral passa sense pena ni glòria. És el cas d'alguns poblets on només hi ha una llista electoral i que des de fa dies saben qui serà al consistori els pròxims quatre anys. D'altres, més actius políticament, tenen més afany de canvi i s'hi presenten noves i moltes candidatures amb ganes de voler capgirar el poble. Tota una emoció que haurem d'esperar fins diumenge a la nit per veure si es concreta..

Emoció postelectoral a Barcelona. Fins ara hem vist una campanya electoral sense temes concrets damunt la taula. Una campanya previsible i pendent de les enquestes internes i externes de què disposen els partits, i sobretot hi ha l'existència d'un gran silenci tàctic sobre pactes postelectorals.

Un alcalde, tant de poble petit com gran, és el que votarem diumenge. És una cosa molt seriosa, encara que alguns vulguin demostrar el contrari.