Barcelona plebiscitària

La batalla de Barcelona ha esquivat un gran debat. Un debat transcendental. La pugna per l'alcaldia entre Xavier Trias i Ada Colau s'ha desplegat sobre el tauler social. Afirma el candidat de Convergència i Unió que ell defensa un model d'èxit, en el qual la sensibilitat i les actuacions socials també compten. Retruca Colau que la Barcelona de Trias és “la dels rics” i que calen canvis profunds perquè la ciutat sigui justa i equitativa. Canvis que afecten fins i tot el Camp Nou. O els congressos. O el turisme desbocat. Per primera vegada els dos models en brega són diferents de debò. Fins ara les Barcelones del PSC –amb l'afegit d'Iniciativa–, CiU o Esquerra no eren excloents. Amb tants matisos com es vulgui. Ara sí. Ara sembla que la victòria d'una opció descartarà l'altra. Les urnes de diumenge seran decisives en un canvi de model. I de vida urbana. Aquesta dualitat n'amaga una altra. La nacional. Convergència i Unió, Esquerra i la CUP representen una Barcelona que aspira a ser capital d'estat. Barcelona en Comú no se sap què vol. Afirma Ada Colau que ho han de decidir els barcelonins. Ella s'hi mulla poc i quan ho fa afirma que no seguirà un procés encapçalat per segons qui. Per Artur Mas, per exemple. Però és cert que ni Trias ni Colau se senten còmodes en aquest debat. Tots dos consideren que els pot traure suport. Per això en la campanya hi ha una Barcelona que ha perdut. La plebiscitària. Tant de bo a partir del dia 25 això canviï. Pot ser Catalunya sense Barcelona?