A la tres
Colau i el Cercle d'Economia
que Colau”
El Cercle d'Economia ha deixat clar que allò que fa por a l'stablishment català de negocis és el procés d'independència i no pas la victòria de la radicalitat verbal de Barcelona en Comú. Ja saben, per exemple, que a tot arreu on hi hagi ICV la domesticació de la fera és relativament senzilla. Els indomables independentistes, en canvi, continuen sent vistos (sempre que no es barallin entre ells, cosa gens descartable) com l'autèntic perill per a l'statu quo, perquè són la veritable solució per a la societat: un estat nou per poder canviar tot allò que es decideixi. L'independentisme sí que fa moure la por de bàndol i per això el senyor Anton Costas, president del Cercle, dimarts ja va tornar a entonar la cançó de l'enfadós de la perversitat de la ruptura unilateral, la necessitat de negociar (llegiu abaixar el cap sobiranista per posar-se a rega dels que no tenen cap intenció de negociar res) i de donar suport a una consulta pactada com si hi hagués algú a l'altra banda disposat a pactar res que no sigui continuar a Espanya. La cançó del Cercle, en canvi, adopta un to menor i de ritme cadenciós quan se'ls pregunta per la victòria de l'alcaldessa Colau, assegurant que no ha encès “cap alarma” entre la benpensant plutocràcia catalana. El gran sotrac que havia de fer tremolar l'enemic ha quedat neutralitzat per aquells que saben entomar amb esportivitat tot allò que no qüestiona el sistema, perquè el sistema es diu Espanya i mentre això no es toqui tot està fet i res no és possible.
Cal confiar que la relaxació inicial de la casta comenci a trontollar quan el nou consistori barceloní es posi a treballar i a fer por de debò; és a dir, a construir un model social nou per a un nou estat. D'entrada, cap independentista ha de tenir dubtes sobre la fiabilitat d'Ada Colau, que va votar sí i sí a la consulta. En tot cas, es poden tenir els mateixos dubtes que hi havia amb Xavier Trias: saber quants Durans té dins la seva coalició disposats a fer la guitza. I veient els moviments a Unió, potser aquest dubte quedarà resolt aviat.