Campanya contra Colau

Ho va dir Joan Herrera en públic i amb insistència dijous passat: “Alerta, perquè comença una campanya mediàtica contra Ada Colau.” El colíder d'Iniciativa sap de què parla, perquè el seu partit també n'ha patit alguna, però, de campanyes, n'hi ha de tots els colors i de totes les mides. Joan Laporta, per exemple, en va haver d'aguantar una que es va allargar durant tota l'etapa en què va presidir el Barça. Una campanya que va donar com a gran resultat que el club tornés a la mediocritat institucional –no esportiva– i a la submissió nacional. Artur Mas en suporta una altra que, amb dues més, en faria una dotzena. Xavier Trias fins i tot va haver de veure com el seu nom es lligava a un compte corrent andorrà. De campanyes, doncs, abrasives i inclements, n'aguanten fins i tot aquells que el senyor Herrera veu com a enemics. Però ell no en parla, d'aquestes. Potser en fomenta alguna i tot. Ada Colau també n'haurà de patir. Com gairebé tothom. Joan Herrera té raó. Hi ha interessos concrets que han rebut l'arribada de la candidata de Barcelona en Comú a l'alcaldia de Barcelona com un greu error. O com una agressió. Precisament per això mateix ella no hi hauria d'ajudar. Com es pot demanar arbitrar un conflicte –el de Movistar– amb la samarreta d'una de les parts, encara que tingui tota la raó? Els mediadors han de guanyar-se la confiança de tots els implicats. Hauria agradat al Barça que ahir l'àrbitre del partit l'hagués començat a xiular lluint amb orgull els colors de l'Athletic?