Credibilitat a les xarxes
Aquests dies de campanya en les municipals del 2015 hem viscut com bullien les xarxes socials de publicacions i comentaris en el gran mercat electoral. I també hem viscut o patit els greuges o desqualificacions a persones, grups, entitats o partits per treure'n el màxim rèdit. Que tinguin un efecte o no en el guany o la pèrdua de vots dependrà del grau de credibilitat de certes declaracions segons qui ho diu i com ho diu.
La reacció de la ciutadania és creure d'entrada allò que es publica, malgrat que no sigui una font fiable. Això no vol dir que sigui mentida, simplement vol dir que no té els controls estàndards reconeguts per qualificar-la de fiable.
L'accés instantani a les xarxes ens permet, doncs, publicar qualsevol cosa, des de les més personals i d'una certa banalitat (ara sopo, ara ballo, ara vaig al teatre...) fins a les més públiques (parlaments de candidats en unes eleccions, actes organitzats per entitats o empreses, etc.). I és precisament aquesta immediatesa en la publicació la que comporta avantatges i inconvenients a l'hora de jutjar si una informació és creïble o no.
En els grups de facebook hi ha debats molt aferrissats en els quals, de vegades, es diu el nom del porc. ¿Tot s'hi val? Malgrat que hi ha un moderador, els comentaris voregen de vegades l'insult. Massa sovint es desqualifica, es desacredita... Massa sovint saltem de la crítica objectiva al terreny més personal amb l'objectiu de deixar fora de circulació una persona que es presenta per a un partit determinat o el defensa.
Sembla evident que les informacions poc fonamentades que circulen per les xarxes no són gaire creïbles. ¿Però com les percep l'usuari? La credibilitat o no dependrà del grau d'exigència dels lectors, de si són prou crítics o no, és a dir, de si la informació que reben la contrastaran o no amb diverses fonts, cosa bastant difícil d'aconseguir perquè en general no filtrem les publicacions, simplement ens les empassem com si fos menjar ràpid.
I aleshores si ens creiem una nota no contrastada, ¿tendim a redifondre-la a través dels nostres cercles d'amistat? I si es va estenent com una taca d'oli, ¿aquella informació ja ningú es planteja que s'hagi de contrastar i és del tot creïble?
Facebook fa temps que ha inclòs una opció perquè els membres de la xarxa social puguin marcar les publicacions com a falses. Els hoax o informacions falses solen ser enllaços amb títols que són directament mentida o busquen enganyar-te perquè hi cliquis. De tant en tant suposades notícies falses especialment escandaloses s'escampen com la pólvora per la xarxa i alguns mitjans de comunicació fins i tot cauen en la trampa, donant-los credibilitat i fent-se'n ressò. La xarxa social pretén frenar-ne la distribució.
Malgrat tot, de vegades no verifiquem prou la informació. El neguit per la immediatesa, la precarietat de les redaccions i la mercantilització de la informació poden ser algunes de les causes de la manca de credibilitat d'algunes fonts tant personals com d'alguna agència de notícies.
Ara que ja hem superat la ressaca dels bons o mals resultats electorals, és hora de fer balanç sobre el grau de credibilitat que tenen o no els candidats, un grau que dependrà sobretot de la feina feta, però també de la capacitat a l'hora de finançar una campanya de gamma alta procedent de crèdits bancaris o de recursos propis. ¿Hi ha cap partit que s'hi senti identificat?
