La Katy

Diguem-li Katy per protegir-ne la identitat; o, potser, perquè se'n diu. És una dona jove en la franja de la trentena. Bona gent, en l'estol de la senzilla ciutadania de pares vinguts en les darreres onades migratòries del sud de la península. Treballa a la brigada de parcs i jardins de la gran ciutat que aquesta setmana ha recuperat la dignitat col·lectiva. Amb el carretó, l'escombra i el rasclet, la jove té cura del gran parc proper a casa meva.

Tinc bona relació amb la Katy i ens saludem amb complicitat quan ens veiem. Per això sé que ella fa quatre anys va votar qui era alcalde socialista i ara ha votat Albiol, que “és l'alcalde que a final de mes em paga”, una afirmació que incita una llarga conversa sobre qui paga i per què. A més, la setmana abans de les eleccions “l'alcalde ens va convidar a una gran botifarrada”. Estómacs agraïts. I la noia va anar a la manifestació a favor de la continuïtat de l'actual alcalde, “que ara volen treure, tot i que va guanyar”. Bé, al final no sé si va anar a la manifestació, doncs d'alguna cosa devia servir la nostra amable xerrada.

És la realitat. La ciutat ha pagat, moltes vegades a càrrec del pressupost municipal, la llarga campanya de García Albiol, que ha usat trampes de prestidigitador per encaterinar una part important de la ciutadania. L'alcalde popular ha parlat de bons i dolents, de ciutadans de primera i de segona, de fidels i infidels, de molestos nouvinguts, d'extrema esquerra perillosa, vaja, dels meus i els altres. Ha cultivat tempestes i ha facilitat el naufragi, quan les eleccions municipals es convertiren en un plebiscit a favor o en contra d'Albiol i el “jo o l'anarquia” ha bolcat la baralla.

El resultat és clar: 30.000 vots ha aconseguit Garcia Albiol. Un total de 58.000 vots han expressat amb claredat que no volien un alcalde lepenista. La tercera ciutat de Catalunya, la que tingué un potent alcalde comunista del PSUC en les primeres municipals democràtiques, la que és progressista i d'esquerres, ha recuperat la normalitat. Ara, serà l'hora de la pedagogia política, quan s'haurà d'explicar a la Katy que és la ciutat qui li paga el sou i sense demanar-li fidelitats ni contraprestacions forassenyades.