‘Happy birthday'

Aquesta setmana (divendres, dia 19) farà un any que Felip de Borbó és Felip VI d'Espanya. Això significa que durant uns dies es parlarà (més) del rei, amb un estil cortesà. És com si els redactors es posessin davant la pantalla amb corona. Segons sembla, en aquest primer aniversari, es tracta de potenciar les virtuts del nou rei per oposició als defectes de l'antic.

Un parell d'exemples. En un diari (pro monàrquic) de Barcelona es destaca, entre diverses altres oposicions, que l'antic regnat era opacitat i que el nou regnat és transparència. Perfecte. Però dir-ho ara no té mèrit. Perquè entre el 1975 i el 2014 mai no es va destacar l'opacitat borbònica. Havíem sentit a dir que Joan Carles I era un rei “campechano”, però no un rei “opaco”. En un diari de Madrid es destaca, entre diverses altres oposicions, que el que està fent el nou rei és “deshacer los pasos mal dados” per l'antic rei. També perfecte. Però tampoc en el missatge d'abdicació l'antic rei va dir que la seva retirada tingués res a veure amb cap mal pas. Al contrari, va argumentar que “Cuando el pasado mes de enero cumplí setenta y seis años (hace ya cerca de cuatro décadas de mi proclamación com rey) consideré llegado el momento de preparar en unos meses el relevo...”. Vaja que, oficialment, va abdicar per raons biològiques o biogràfiques, no senderistes.

Entretingut les setmanes prèvies al primer aniversari en xiulades i desamors fraternals, he topat amb una fotografia del rei Felip VI al seu despatx al palau de la Zarzuela. Qui vulgui, la pot veure (aquesta o altres de semblants) a la xarxa. És el despatx privat i també on fa les reunions de treball protocol·làries. Doncs bé, el despatx està presidit per un immens retrat de Carles III. Segons veus autoritzades, Carles III és el monarca preferit de Felip VI (ell mateix va fer instal·lar el quadre al despatx, just darrere el clatell, segons seu). Carles III (fill de Felip V), el borbó iniciador de la persecució política de la llengua catalana al set-cents. Happy birthday.