Un manuscrit perdut

On va anar a parar el famós manuscrit que portava Walter Benjamin quan va arribar a Portbou? Heus aquí una pregunta, encara sense resposta, que setanta anys després segueixen formulant molts investigadors i estudiosos de l'obra d'aquell important intel·lectual. Benjamin fugia dels nazis. Què podia fer sinó, ell que era d'esquerres i de família jueva? Amb intenció de passar a Portugal, arribà a Portbou el setembre de 1940 formant part d'un petit grup que va ser retingut per la policia espanyola. Els testimonis expliquen que no deixava anar ni un moment la cartera on duia el misteriós manuscrit. L'endemà el van trobar mort a l'habitació del seu hotel. Hi ha constància documental de l'actuació del jutge i de la policia, però no s'ha pogut seguir el rastre d'aquest manuscrit (la seva última obra?) que tant ha interessat estudiosos d'arreu. L'any 1988 jo treballava d'arxiver i també el vaig estar buscant en els arxius dels jutjats de Figueres. Aleshores la Generalitat començava a fer-se'n càrrec i aquells diguem-ne arxius eren unes habitacions plenes fins a dalt d'una massa informe de documents, un caos que també incloïa piles de cassets i de cintes de vídeo requisades, ganivets de tota mida i altres materials vinculats a actuacions judicials. Un ordenança del jutjat, molt diligent i amable (em va dir que podia agafar un “ròlex” d'una caixa que n'estava plena), m'explicà que molts estrangers ja havien vingut a preguntar per aquell document. “No el trobarà pas perquè s'han eliminat molts arxius”, em va dir aquell bon senyor. Efectivament, durant molts anys els secretaris judicials havien de fer “expurgo” sistemàtic de les “causas fenecidas”, a fi i efecte de poder fabricar paper per imprimir el BOE i altres publicacions oficials. On és el manuscrit de Benjamin? La resposta que avergonyits hauríem de donar als investigadors de tot el món que ens ho pregunten, és que durant molts anys vam tractar el nostre patrimoni documental amb absoluta desídia. Per sort això ha canviat. Ara fa una setmana els arxius van celebrar el seu dia internacional. Veient els actes organitzats i coneixent la feina que fan, queda clar que han quedat ben enrere l'abandonament i la mala organització. Avui tenim una xarxa d'arxius molt digna, amb professionals al capdavant que estan ben preparats i tenen una actitud i una cultura de servei molt positiva. Convé mirar les coses amb perspectiva i saber reconèixer les millores aconseguides. Avui el manuscrit de Walter Benjamin no es perdria.