Ciutadans

Si fem una ràpida ullada al procés d'independència de Cuba, veurem alguns tics que, irremeiablement, es repeteixen avui, malgrat les diferents circumstàncies i la diferent època. Els cubans, per exemple, volien l'abolició de l'esclavitud i nosaltres parlem d'espoli; els cubans van voler un nou estatut i Espanya hi va posar tots els peròs; un ampli sector espanyol va proposar la creació d'un estat federal i que un dels federats –amb escons a les Corts–, fos Cuba, mentre Espanya feia chascarrillos sobre aquells “salvatges”.

No he trobat, però, veus contràries a la independència a dins de Cuba. A Cuba volien ser lliures i volien comerciar amb tota llibertat amb els Estats Units. I en això ens diferenciem: nosaltres mateixos ens aboquem al diàleg amb una Espanya muda i que fins ara només ha emès la paraula no; nosaltres proposem un estat federal enmig de la indiferència i el rebuig; fins i tot hi va haver el cas meritori de Roca Junyent (en el moment del seu màxim prestigi polític), que va proposar un partit catalanoespanyol, el Partit Reformista, amb una ensulsiada històrica. A més, hem creat un partit l'objectiu del qual és impedir que Catalunya sigui independent. Són catalans, però. Em refereixo a Ciudadanos/Ciutadans, que ha caigut divinament en la convulsa situació política espanyola. És com dir que Rivera els dóna la feina feta. No exagero: els fets demostren que a aquest partit li és indiferent pactar amb tiris o amb troians, sempre que es comprometi, el partit en qüestió, a taponar per tots els mitjans la independència de Catalunya. No trobeu espectacular que hi hagi un partit que no té altra ideologia que impedir la independència? Jo ho trobo insòlit.

Potser és que a Espanya estan més espantats que mai. Ara mateix el col·lectiu Zero Hedge, amb molt de prestigi a Wall Street, ha analitzat diversos casos i afirma que el primer estat que desapareixerà en vint anys és Espanya. El primer: fa pensar.