L'hora de les respostes

Durant els darrers mesos les preguntes a l'entorn d'Unió s'han encadenat: mantindrà el control del partit Josep Antoni Duran i Lleida? Qui té més suport, l'aparell o els discrepants? Els militants d'Unió són majoritàriament autonomistes o independentistes? S'atrevirà Duran a decantar-se per la tercera via sense una proposta creïble del govern de l'Estat? Es mantindran unides Convergència i Unió en unes eleccions en què calgui definir-se sobre la independència? Duran i Unió sumen o resten a Convergència? Quin resultat obtindria Unió Democràtica si es presentés tota sola a unes eleccions? Algunes d'aquestes pregunten ja han estat resoltes. Duran i Lleida manté el control del seu partit. Té més suport al comitè de govern que el sector encapçalat per Antoni Castellà. Hi ha més militants d'Unió “sobiranistes” –eufemisme d'autonomistes– que independentistes. Uns quants més. Noranta, pam amunt, pam avall. Duran es decantarà per la tercera via sense proposta de l'Estat. De fet, ja s'hi ha decantat. Convergència i Unió s'han separat en unes eleccions en què cal definir-se sobre la independència. Més encara, Convergència ja ho ha fet. Artur Mas tindrà més tranquil·litat i comoditat per articular una llista atractiva i sense ambigüitats. Tot això ja ha estat respost. Queden dues preguntes més: Unió i Duran restaven o sumaven? No se sabrà mai. Perquè no és possible la ucronia. Saber què hauria passat si haguessin continuat plegats. Quants diputats traurà Unió sola? S'admeten travesses.