De què parlem?

La lectura dels principis d'Antonio Gramsci sempre és recomanable. Ni que sigui, de manera efectiva i superficial, a la Viquipèdia. Ajuden a entendre moltes de les claus de la cultura de l'esquerra contemporània. A Catalunya, encara més. De què parla Gramsci quan parla d'hegemonies, d'autoritat moral o del concepte d'intel·lectual se'ns ha fet bàsic per entendre què passa ara i ací. A Catalunya n'hi ha que volen la independència, n'hi ha que la volen però també volen altres coses i n'hi ha que no la volen però la utilitzen com a excusa. En aquest país de meravelles, en nom de la independència, alguna gent –potser molta– només vol un canvi d'hegemonia. Només brega per l'hegemonia de l'esquerra. I tenen pressa. Molta pressa. No s'entén bé tanta pressa. A l'Europa del segle XXI les hegemonies són alternatives i efímeres. Al remat, tot és una roda. Però n'hi ha que pensen que, instal·lats al poder, el canvi serà irreversible. Molt de Gramsci i poc de coneixement. Els gramscians diuen que volen per la independència, però els mou una altra prioritat: destruir i substituir “la dreta”. La dreta nacional: Convergència i Mas. Perquè és l'hegemònica. Diuen que cavalquen amb ella, però només la volen descavalcar. Ara i per sempre. Per aconseguir-ho s'acosten a l'esquerra nacionalment ambigua o directament espanyola. L'objectiu és el mateix. El problema –el gran problema– és que si destrueixen o substitueixen la dreta amb tanta urgència, potser no hi haurà independència. De què parlem?