La responsabilitat de Mas
Artur Mas ha estat l'estadista que ha situat Catalunya en el mapa dels països que aspiren a ser sobirans. Però ara, la inseguretat del president Mas davant la proximitat electoral preocupa. Òbviament, preocupa les multituds que han sortit un cop i un altre a reclamar el dret a d'autodeterminació. I preocupa les entitats independentistes –ANC, Òmnium i AMI–, que són obligades a pronunciar-se sobre la proposta de “la llista amb el president” ideada ara per Mas.
En termes preelectorals, pensant en com dissenyar i preparar la millor campanya per guanyar el 27-S, la indefinició d'aquesta “tercera llista”, en realitat “la llista del president”, només pot ajudar a crear confusió i desconcert entre els possibles simpatitzants. I més quan les altres dues llistes sobiranistes, les d'ERC i de la CUP, fan el seu camí. A tres mesos de la data crucial, la llista del president ja hauria d'estar tancada, i la precampanya de promoció i difusió, dissenyada i en marxa.
De què té por Artur Mas? Per què tants dubtes en la confecció d'una llista pròpia quan sap que pot comptar amb l'adhesió de personalitats independents de prestigi i de gran impacte social? Podem imaginar, després de traumes com la refundació de CDC i la desintegració de CiU, quin és el neguit de Mas i del seu equip en termes bàsicament demoscòpics. Primer semblava ser el fantasma d'una ERC ascendent. Ara l'espantall més temible es diu coalició Catalunya en Comú.
En tot cas, ja és tard per a una llista unitària. I si hi ha tres llistes independentistes, la prioritat és el punt u i comú del programa. Per això, al meu entendre, la (nova) proposta de Mas implorant a les entitats una solució per a la “tercera llista”, la del president o d'una CDC ampliada, és un error. Sense possibilitats d'una autèntica llista unitària, el dilema pot atiar la divisió al si de cada entitat i enrarir la unitat d'acció.
El president Mas té una missió històrica i n'ha d'assumir la responsabilitat màxima. Com a primera autoritat de Catalunya, ha de culminar el procés en les millors condicions possibles per a tots els participants en el plebiscit del 27-S, partits i ciutadans. Però a més, Mas no pot deixar d'encapçalar la seva pròpia llista amb CDC com a base de la militància i amb els corrents pròxims –com el sector crític d'UDC– que s'hi puguin afegir.
Algú dubta que una candidatura amb independents de prestigi i reconeixement públic, presidida per Mas, no seria capaç d'arrossegar un ampli ventall del vot sobiranista, de centre i dreta i potser també d'esquerres?
I és que el capital de Mas per encapçalar i fer guanyadora la “tercera llista” continua sent extraordinari. Cal recordar-ho? És el primer president que planteja la ruptura amb l'Estat espanyol i el salt cap a l'estat propi. És el líder polític català amb més projecció internacional. És el principal interlocutor dels sectors empresarials catalans. És l'únic president imputat per la justícia espanyola per haver propiciat una consulta, la del 9-N.
En definitiva, seria un molt flac favor a la causa de l'autodeterminació del poble de Catalunya que ara Artur Mas no volgués encapçalar la “llista del president”. Cert que el desgast de CDC i del seu líder pot comportar riscos electorals. Però també es palpa al carrer que una llista potent encapçalada
per Mas pot atreure, a més del vot fidel, molts altres electors que voldrien premiar el compromís sostingut del president amb la plena sobirania de Catalunya.
CATALINA ACELAS
