El misteri Wert

Mariano Rajoy és un dels polítics més camuflats
de la fauna política espanyola. Sípia de platja. El president del govern de l'Estat havia insinuat després de les eleccions municipals que faria canvis al seu govern, després va rebutjar la possibilitat i finalment ha acabat tallant el cap només al seu ministre d'Educació, Cultura i Esports. Per què només Wert? Perquè és el més aspre. El que més vots li resta. Encara que, dins la lògica de la sípia, les decisions de Rajoy són inescrutables. José Ignacio Wert s'ha cremat ben a gust en tots els fronts. S'ha enfrontat als consellers d'Educació de totes les autonomies rebels, al món del cinema, al de la cultura,
al de l'esport i a la Generalitat de Catalunya. Tots els partits de l'oposició es van conjurar per proclamar que, si el PP perdia les pròximes eleccions, la primera decisió que prendrien en franca camaraderia seria suspendre
la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa. Un nyap com un cabàs. Si Rajoy no vol fer més gran l'hemorràgia electoral, ha d'amollar llast corrosiu. Ho
ha fet. Contradient-se a ell mateix. La jugada recorda
la decapitació d'Alberto Ruiz-Gallardón. Mariano Rajoy el va fulminar per haver satisfet els seus desitjos. Per haver redactat una llei de l'avortament que no va poder prosperar. El cas de Wert és més tòxic. La seva reforma educativa –la de Rajoy– s'ha aprovat. Ara només cal no aplicar-la. Perquè el record de Wert sigui com el d'una mala digestió. I el de Rajoy, també. Ei, si pot ser!