Un bloc sòlid

Parlar d'heroisme en política es podria considerar un d'aquells grans tòpics de la societat moderna, una d'aquelles coses que només queden bé en els discursos i en les teories, però potser quan s'hi dedica una mirada més minimalista no ho és tant, de tòpica. El polític xilè José Miguel Carrera va dir: “Sempre em va semblar digne d'un home honrat sacrificar la seva reputació a la de la seva pàtria. Si aquesta màxima no constitueix l'heroisme, és, com a mínim, el resum de les virtuts més sublims del ciutadà.” Així les coses, caldria esperar que els polítics, que al cap i a la fi no són altra cosa que la representació d'aquest ciutadà al si de les institucions, atresoressin algunes (per no dir totes) d'aquestes virtuts que acosten l'home a l'heroisme, sobretot quan les circumstàncies històriques ho demanen.

Al llarg dels últims anys a Catalunya hem anat vivint alguns moments d'aquests que poden rebre la categoria d'històrics sense gaire esforç i, curiosament, els hem anat abocant tots aigüera avall de manera sistemàtica i sense gaires remordiments posteriors. Un dels més sonats i més tràgics va ser la reforma de l'Estatut que havia d'esdevenir un esperançador pas endavant d'alta volada i que es va acabar tancant en fals, amb vergonya i amb un resultat insòlit, el nou era en molts aspectes força pitjor que el vell.

Tancar portes d'aquesta manera tan irreversible i poca-solta té, probablement, una culpa repartida (polítics, mitjans de comunicació, ciutadans, etc.) i, sobretot, un component tràgic que fa difícil que qualsevol d'aquests projectes fallits es pugui tornar a recuperar, tenint en compte el rebombori que han generat, les portes que s'han tancat i els ponts que s'han dinamitat pel camí. Veient el passat recent i el futur immediat que s'acosta, em temo que tenir por d'ensopegar de nou en la mateixa pedra no és en absolut una idea escabellada. La idea d'aconseguir la independència (encara que probablement qui menys se la cregui siguin tots els seus teòrics impulsors) és una fita cabdal i irrepetible, una d'aquelles operacions que, per anar bé, caldria encertar a la primera, ja que, probablement, les opcions de repetició poden ser menors i, amb tota seguretat, molt
menys reeixides.

No cal ser gaire brillant per saber que la unió fa la força i que, encara que tots els polítics s'entestin a fer-nos creure que cinquanta miques disgregades és el mateix que un bloc compacte de cinquanta peces sòlides i ben encaixades, la veritat és que no ho és, que en aquest cas les matemàtiques no funcionen. Tothom intenta justificar les seves posicions partidistes, egoistes i gens pensades en clau de país i al final acabarem com sempre, amb un reguitzell de lamentacions i d'acusacions a posteriori.

L'únic que tinc clar és que aquest camí que ens queda fins a final d'any ens donarà, si sabem mirar-ho i valorar-ho com cal, la mesura exacta de l'aspecte moral i polític dels nostres representants i dels aspirants a ser-ho. Necessitem polítics savis i lliurats, amb una visió de país heroica i la capacitat personal de sacrificar-se o de quedar-se en un segon pla si l'objectiu final que s'ha d'assolir és molt superior a les petites o grans misèries personals o de partit. I si fem l'anàlisi de tot el que ha anat passant al llarg dels últims anys, no costa gaire veure que hi ha hagut de tot menys generositat, aquesta generositat franca i oberta que s'hauria d'esperar dels líders s'ha convertit en un canvi de cromos interessat, en un mirar de portar l'aigua al molí propi sense tenir en compte si el cabal restant tindrà prou força per moldre res.

A hores d'ara no sembla que els vents siguin gaire propicis a arreglar-ho però, a banda d'esperar el miracle, caldria esperar que algú o alguna cosa els il·lumini a tots i facin un bloc únic (probablement sense polítics i gosaria a dir que sense política) per aconseguir prou solidesa física i moral per afrontar un repte únic amb garanties de guanyar, i més tenint en compte que a l'altre costat hi ha una peça granítica i d'una solidesa gairebé inexpugnable si no s'ataca amb un pla de batalla únic, ben construït i sense fissures de cap mena. Ja hi haurà temps després de dirimir les petites misèries, d'altra manera només podrem sumar una nova i desesperançadora derrota.