“Per ordre de l'alcaldia”

Una ordre de l'alcaldia de Barcelona ha suspès per un any la concessió de noves llicències als allotjaments turístics de tot pèl i escata. Segons afirmava ahir Ada Colau, el nou govern municipal haurà d'estudiar el sector i redactar-li un pla especial per redefinir-lo. La iniciativa respon a les protestes que alguns veïns han desplegat durant els darrers anys per les molèsties que els suposen els apartaments turístics descontrolats i al tros d'opinió pública que considera que els turistes en general fan més nosa que servei. Una opinió pública que no deu valorar les conseqüències de la queixa, perquè el turisme exactament representa un 14% del PIB de la ciutat. És a dir, de la riquesa que és capaç de generar. Una de les primeres reaccions que suscita l'alcaldada –perdó, l'ordre de l'alcaldia– és el dubte raonable. És realment proporcional suspendre tota mena de llicències per avaluar inconvenients i avantatges de l'activitat? Quines repercussions se'n poden derivar? D'entrada, la mesura beneficiarà els que ja hi són, que fins i tot es podran permetre el luxe d'apujar els preus. Menys competència. Això és bo o és dolent? Els mesos ho diran. Tallar pel dret denota decisió i constata fortalesa, però pot comportar danys irreparables. La segona impressió és d'estupefacció. Una ordre d'aquest gros calibre no hauria d'haver passat pel ple de l'Ajuntament? Amb només onze regidors, Colau comença a controlar la ciutat com un xèrif. Barcelona s'assembla cada dia més a Dodge City.