De cuiners i de teles
Se'n poden dir mil penjaments: que és un programa molt car i no s'hauria de fer en una televisió pública, que és una perversió britànica del que hauria de ser l'art culinari, que tot està falsejat i que en els càstings hom acusa que es trien més aviat les persones que poden aportar un cert espectacle davant la càmera que no pas possibles futurs bons cuiners, etc. El cas és que, es digui el que es digui, MasterChef és un xou televisiu internacional prou correcte i capaç de crear un ambient cohesiu entre els espectadors. Ho demostra el fet que l'endemà, a les feines, se'n parla. Al capdavall, és al voltant de la televisió on es desenvolupa la cultura popular avui dia.
Essent Catalunya una potència gastronòmica mundial, per quins set sous no hauríem de tenir la versió catalana de MasterChef a TV3? M'ha provocat un cert rau-rau aquesta mateixa setmana, en el darrer programa de la temporada, veure i sentir cuiners de la talla d'en Ferran Adrià, els germans Roca o en Jordi Cruz absurdament parlant en castellà i oferint, volent o no, una visió esbiaixada del que ha estat la gastronomia de pes del nostre país. Al final resulta que aquesta revolució dels fogons, gràcies a TVE, especialistes en la manipulació i la tergiversació, ha estat espanyola i no pas catalana. És clar que si algun d'aquests cuiners es declara independentista immediatament deixarà de sortir al programa o bé tindrà una inspecció fiscal de caire criminal (que és el que sol fer Espanya als no afectes a la Madre Patria). Si t'hi avens, ets un cuiner, esportista, cantant espanyol. Si no t'hi avens o caus en desgràcia, ets un cuiner, esportista, cantant català.
Conec la situació d'asfíxia econòmica del govern de la Generalitat i, de retruc, de la nostra televisió, però no ens enganyem: tots sabem que, sovint, hi ha diners per al que es vol i al capdavall nosaltres, els catalans, paguem amb escreix el MasterChef que es fa a TVE. MasterChef és un programa caríssim de dur a terme, però mentre es faci a TVE no hi ha crítica. Si es fes a TV3, quants grups polítics al Parlament demanarien el cap del director de torn de la televisió pública per malgastador?
No només els catalans hem perdut el tren de tenir un programa de cuina popular per a tots els públics, sinó que a més perdem el tren en altres aspectes d'aquesta cultura bàsica. Cap de les sèries d'èxit de què tothom parla no apareix a TV3: Homeland, House of Cards, Joc de Trons també són referents entre el gran públic. I no les tenim en català. TV3 es fa ressò que a Girona fan càstings per a Joc de Trons, una sèrie que només es veu en castellà per altres canals i plataformes. No recordem la importància que va tenir el fet que Dallas es fes a TV3?
Estem perdent la batalla audiovisual i això és gravíssim. Les pel·lícules catalanes es fan en castellà (i de vegades, el que és més trist, amb la col·laboració de TV3). Les sèries catalanes (tret potser del cas excepcional de Polseres Vermelles), tot i tenir molt bones intencions i de vegades bona factura, no són majoritàries ni creen un fenomen de seguidors necessari en tota activitat popular.
Entre la quasi nul·la importació i la minsa producció autòctona, no generem mercat audiovisual de grans audiències en català. I no parlem de 8tv, que tot i autoproclamar-se la televisió privada de Catalunya, navega en la marginalitat i en el cost mínim d'un producte escàs en què fins i tot els pocs bons professionals que hi surten queden deslluïts. Per no parlar del desastre de programar pel·lícules i sèries descolorides en castellà, ja que si no les ha doblades prèviament TV3, evidentment, no es gasten ni un xavo a fer-ho.
El panorama és desolador. Potser s'arranjarà amb la independència (respecte al tema, per favor, espavilem, perquè això ja no es pot aguantar i la política de terra cremada d'Espanya comença a ser intolerable). Per cert: se sap com es dirà TV3 quan siguem independents? Llavors crec que ja no caldrà el número 3. Serà TVC? TVC1? O és que ningú no hi ha pensat?
