Lideratge ètic
Quan fa més de vint anys, en les revistes americanes de referència, es va començar a teoritzar sobre el lideratge ètic (ethical leadership), la reacció del món empresarial, social i polític va ser d'un cert escepticisme. Aquesta noció es veia estranya, artificiosa, es llegia com un constructe acadèmic impossible d'aplicar a la vida de les organitzacions, de les empreses, de les ONG i dels partits polítics. I, no obstant això, avui tothom reclama lideratges ètics.
Hi ha un cansament de l'antic model
de lideratge i una profunda crisi de credibilitat i de confiança. Emergeix un nou
paradigma del lideratge que no solament exigeix l'ètica com a condició de possibilitat, sinó noves formes d'execució, nous processos i articulacions. En aquest nou model és decisiva l'exemplaritat, la capacitat d'escolta i de deliberació compartida, així com la coresponsabilitat i l'audàcia. Les organitzacions necessiten líders amb visió de futur, dúctils i flexibles, amb perspectiva global i prudents en la presa de decisions.
La crisi de lideratges en el món social, polític, econòmic i acadèmic és evident. Cada cop és més difícil trobar bons líders i molt sovint els lideratges no tenen cap autoritat moral. Són homes o dones que tenen poder de decisió, però no tenen el reconeixement, ni s'han guanyat la credibilitat dels seus equips. El resultat és nefast. Són líders que s'han oblidat de fer créixer els seus col·laboradors, de potenciar el talent ocult que hi ha en les seves organitzacions i treure profit dels intangibles que hi ha en elles. L'antic paradigma, basat en la verticalitat i en la por, ha fet fallida i la multiplicació de líders maquiavèl·lics i cínics ha tingut un efecte devastador per a les organitzacions i en les empreses.
Un lideratge ètic es caracteritza per traduir en la governança i gestió de l'organització, els valors que inspiren la companyia. El líder no solament els coneix; tracta de viure'ls i de garantir que aquests valors es tradueixen en bones pràctiques. La transparència emergeix amb força i cada cop s'exigeix a les organitzacions que siguin coherents amb la seva visió, amb la seva missió i valors, i això passa, necessàriament, per un model de lideratge que integri els valors en els complexos i difícils processos de presa de decisions que caracteritzen la feina de liderar.
El mimetisme és molt habitual en les organitzacions. Si el líder menteix,
la mentida acaba essent una pràctica habitual. Si el líder cobra en negre, l'economia submergida acaba essent moneda corrent en aquella institució. Les organitzacions solament poden esdevenir subjectes ètics si estan liderades per persones que assumeixen el compromís de governar a partir dels valors que inspiren
la companyia. La política dels taurons ha arruïnat moltes organitzacions i cal fer net per començar de nou. Allò que semblava decoratiu, purament cosmètic, l'ètica en les organitzacions, ha acabat essent l'element decisiu per guanyar credibilitat, per cohesionar els equips i per fidelitzar els clients. Allò que semblava un anacronisme, un residu del passat, és de vital necessitat per tirar endavant les organitzacions.
El lideratge de les organitzacions públiques té una complexitat pròpia, perquè el lideratge depèn, molt sovint, de pactes i aritmètiques polítiques i, en el present, té una longevitat i perspectiva temporal molt limitada, la qual cosa fa difícil iniciar processos de transformació, especialment en aparells molt enquistats en mecanismes burocràtics i administratius molt lents i amb equips que estan molt cansats de veure passar líders que no estan suficientment preparats, ni des del punt de vista tècnic, ni, molt sovint, moral. La transformació cap a un lideratge ètic, exemplar, basat en el servei públic i en l'entrega personal a un projecte és bàsic per al desenvolupament i creixement del país.