Escarment

N'hi ha que no veurien cap problema que Grècia fos expulsada de l'euro. Al contrari: pensen que això serviria d'advertència i escarment a aquells que al nostre país i al veí s'identifiquen com a adlàters de Syriza. És una visió força miop, a la qual ens tenen acostumats molts analistes de la caverna, que no l'encerten ni per equivocació.

El naixement de l'euro es va fer amb fòrceps, de pressa i corrents. Això explica per què el pobre no va tenir, com a padrins, ni la unitat fiscal ni la bancària, que ens hauria estalviat molts maldecaps.

I per què hi havia tanta pressa, es preguntarà vostè? Cal fer memòria. A principis dels anys 90, com a efecte secundari d'un augment dels tipus d'interès a Alemanya per finançar la reunificació, es van desfermar una successió de tempestes monetàries. Durant uns anys molt convulsos, la pesseta es va devaluar fins a quatre cops. La lliura britànica i la lira italiana també es van devaluar i van haver d'abandonar el sistema monetari europeu.

No cal dir que en aquesta tempesta n'hi va haver que es van fer molt rics, mentre els bancs centrals dels països europeus perdien les seves reserves. Va quedar molt clar, llavors, que aquell abús no tenia aturador. I que si no es volia que els bancs centrals dels estats es dediquessin a omplir les butxaques dels especuladors no hi havia cap més solució que crear la moneda única. Els ministres d'Economia van posar fil a l'agulla i uns anys després naixia l'euro.

Si Grècia és expulsada de l'euro, el missatge de la Unió serà més o menys aquest: “Amics especuladors, l'euro és una moneda dèbil. Només cal que us proposeu d'afeblir-la més perquè alguns països, com ara Portugal, Irlanda, Espanya i Itàlia, l'abandonin. A què espereu per fer-vos més rics?”

Cal preguntar-se si és aquest el futur que volem, només perquè alguns volen escarmentar els grecs.