Opinió

LA GALERIA

Els records de Cuba

Seria bo que l'Ajuntament es decidís a crear una beca per enviar algun historiador jove a ultramar

A primers de juny es va celebrar a Lloret una nova edició de la Fira dels Americanos que va convertir la vila en una evocació de l'ambient de cent anys enrere. No hi van faltar, tampoc, les referències al món caribeny actual. I és que els llaços que uneixen Lloret i Cuba són moltíssims i gairebé no hi ha família que no tingui, per poc que s'analitzi alguna generació anterior, antecedents i exemples de la relació amb la Perla de les Antilles. La recerca historiogràfica des de la banda d'aquí ja s'ha fet força, encara que manqui aprofundir en segons quins punts. Segurament que caldria fer-la in situ, a Cuba mateix, per retrobar tot l'espectre global de la presència de lloretencs a les ciutats de l'illa, i conèixer amb detall els negocis, les hisendes i les activitats que hi van portar a terme. Seria bo que l'Ajuntament o alguna institució es decidís un dia a crear una beca per enviar algun historiador jove a ultramar per investigar de forma sistemàtica tot aquest món de les relacions econòmiques colonials pretèrites i recuperar un capítol de la vida lloretenca en què tothom estava pendent del que passava més enllà de l'oceà. Per aquest sentiment inclinat cap a l'illa de Cuba he celebrat, també, que, per fi, els EUA s'hagin decidit a apropar posicions respecte del govern de Fidel Castro. Deixant de banda casos puntuals, és evident que quan el comandante aconseguí imposar-se i eradicar una sèrie de corrupcions i injustícies que la dictadura de Batista havia afavorit, la no-intervenció ianqui hauria ajudat a una transformació més ràpida i natural i sense enfrontaments entre veïns. USA tenia, però, prou interessos, confessables i inconfessables, al Carib per mirar d'avortar la revolta popular que anava contra el capital i la posició radical anti-Castro va fer moure fitxa al líder de Cuba buscant ajuda a la Unió Soviètica, com aquells personatges que quan un partit no els fa cas es passen a un altre. Possiblement la radicalització cubana va ser massa rotunda i una nació que tenia raons per seguir essent germana nostra va quedar cada vegada més distanciada. No crec que les reformes de Fidel Castro hagin estat totes encertades a jutjar pel règim de vida que porta la majoria de la població. Ideològicament hi ha hagut un bon rentat de cervell però el nivell de vida cubà està lluny de ser el que caldria. Esperem que aviat s'arribi a una posició equilibrada. Pels records que guardem de Cuba, als catalans també ens plauria aquest desenllaç final.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.