Desclot
La segona part del drama
Hi ha una part del discurs d'Alexis Tsipras que
es pot assumir sense gaires reserves. És la
que fa referència al fracàs derivat de l'aplicació de
les condicions que han imposat a Grècia la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. Només amb austeritat no n'hi ha prou. I és cert que l'austeritat a pèl pot ser contradictòria amb la recuperació. Brussel·les encadena els errors. En un primer moment va donar per bones les xifres girades que li feien arribar els governs grecs. Segonament, va imposar a Atenes una política de control pressupostari que ha portat on ha portat. Per tant, la ira que ahir Tsipras va fer evident al Parlament Europeu té la benedicció de la gent sensata i de l'Olimp. Però això és només una part. N'hi ha una altra potser encara més important. Si Grècia aconsegueix tots
els avantatges que demana per tornar el deute, com recuperarà la credibilitat dels mercats i del món sencer mentre no ho faci? Si es tracta de fer costat al dèbil i
al pobre, compten amb el suport de tota la gent de bona fe del món. Però, si cal tornar a invertir a Grècia, cal molt més. Cal guanyar-se, a més de l'amor dels simpàtics,
la confiança dels antipàtics. Tsipras no ha definit un pla creïble de reactivació del teixit productiu grec. I està pres de l'acord amb l'extrema dreta, més preocupada per l'exèrcit que pels pobres. Aquesta segona part
és la que pot salvar el país o condemnar-lo a
la misèria total o a malviure de l'extorsió. De l'extorsió en nom de la solidaritat i la justícia.