Català per a governants

Deia la lingüista Rosa Calafat en una entrevista molt interessant en aquest diari dimecres passat que avui dia no es pot entendre el català mediàtic si no se sap castellà. És una afirmació tan certa com demolidora. Encara que sigui impossible fer la prova del nou amb aquesta màxima, ja que no hi ha la possibilitat de trobar ningú que només parli català per sotmetre'l a una prova de comprensió de català mediàtic, és una certesa inqüestionable. Aquesta situació és comprensible per a gent que encara és capaç de resistir la marea castellanitzadora (el que encara no parla ja en castellà o no canvia de llengua de seguida no pot evitar que el seu català es castellanitzi) perquè parla un català encara prou natural, però no la poden entendre els que ja només parlen el català que ara es parla, el català mediaticobarceloní que ara es parla. A mi en un restaurant de Barcelona em pregunten «què vas a beure?». La primera vegada vaig estar a punt de contestar que aquell dia no pensava anar al cinema a veure cap pel·lícula, però de seguida, desolat, vaig comprendre que m'estaven demanant què volia beure. Aplicat als mitjans, aquest català que ara es parla és el que utilitzen alguns dels locutors de referència en ràdios i televisions. És també el català que fan servir els graciosos per fer riure: els que divideixen les brometes entre dir coses «molt catalanes» i fer gràcia seriosa passant-se al castellà. O el català que hem sentit i llegit aquests dies als nostres polítics en el debat de política general al Parlament. El «tostón» del missatge de Saura al seu company de partit Jaume Bosch. O els «dessaguissats» a què apel·lava Montilla per criticar la política de CiU. I el popular Daniel Sirera ja es comunicava directament en castellà amb la seva companya de «mierda de partido» Carina Mejías. Ja sé que cada vegada hi ha més gent que diu «tostón», que tothom entén Montilla quan diu «dessaguissat» i que tothom entén sense problemes el castellà. S'entén tot i s'admet tot. Però una cosa és clara: més que català per a governants el que ens cal és un govern per a catalans. Si no, no hi ha res a fer. És qüestió de temps.