Acord vital

Torno a estar esperançat. De fet, des de fa setmanes estava molt pessimista en relació amb el futur immediat de la nostra nació catalana. Tot eren notícies negatives i l'evolució dels fets ens portava a la catàstrofe més absoluta. Sembla que s'ha redreçat el rumb. La consolidació de la llista unitària sobiranista/independentista encapçalada per l'exdiputat al Parlament Europeu Raül Romeva representa un acord vital de les forces polítiques i de la societat civil per continuar bategant amb força. El camí encara serà llarg, i gens fàcil, però sembla que s'encarrila una trajectòria política que, des de fa mesos, estava molt vinguda a menys.

Avui manquen 69 dies per a la data històrica del 27-S; ara és tasca de tots multiplicar els arguments a favor de la llista encapçalada pel Raül Romeva. Ara ens trobem en un moment clau per continuar avançant, però és que l'alternativa a això és la regressió més absoluta, perquè a hores d'ara no existeix cap proposta concreta de l'anomenada “tercera via”; ni de bon tros, l'Estat espanyol tampoc no s'ha mogut ni un mil·límetre, només s'escolta el repetitiu argument del dogmatisme constitucional. A hores d'ara la no-existència d'aquesta llista unitària a favor del país implicaria una regressió política, social, econòmica i lingüística en tota regla. A més, d'això en tenim un exemple molt clar i molt proper en el temps: el pacte a l'Ajuntament de Lleida entre el PSC de l'Àngel Ros i Ciutadans; aquest acord, ni que sigui només en l'àmbit municipal, implica que el català deixa de ser llengua preferent a la capital de les terres de Ponent. Imaginem-nos, per un segon, què podria passar, què podria significar si s'articulés al govern de la Generalitat un executiu unionista entre Ciutadans, el PSC i el PP, amb ICV i Podem com a convidats de pedra. Seria un retrocés històric del qual no ens podríem recuperar mai més i, pel camí, es podria perdre, definitivament, la nostra joiosa llengua catalana.

Doncs bé, ara que ja tenim una llista de país molt transversal, és obligació de tots posar tota la carn a la graella. Cal defensar i irradiar l'argumentari d'aquest acord vital des de tots els racons de la geografia catalana. Cal enfortir-nos i enfortir la societat catalana per tal de fer possible poder votar a favor del dret a l'autodeterminació i poder avançar, en un veritable procés constituent, fins a la veritable llibertat nacional.