Això va de debò

La plataforma de reproducció musical en streaming Spotify ha publicat un mapa interactiu en què mostra les cançons que més s'escolten en un miler de ciutats del món. I així per primera vegada podem saber quina és la cançó de l'estiu per democràcia directa i no per imposició de gurus, marques de cervesa, discogràfiques i emissores de ràdio. I, oh sorpresa, a Catalunya, a hores d'ara la cançó de l'estiu pertany a Els Catarres. Sí, aquells d'Oh Jennifer, la cançó d'amor entre un noi “més català que les anxoves de l'Escala” i una choni de Castefa, que a Jordi Pujol li va semblar la gran metàfora de la Catalunya un sol poble.

Els Catarres corrien el risc de ser un grup one-hit wonder, estrelles d'un sol èxit. Però, afortunadament, s'han anat superant amb uns discos i uns directes que desprenen energia i felicitat. Per tant, no és estrany que a l'estiu les seves cançons En peu de guerra i Estels al vent es disputin el número 1 en la democràcia directa de la música. Estem tan trempats, els catalans, que escoltem versos musicals com el que diu “la teva mirada és el meu detonant, cremem la nit, l'amor en peu de guerra, trenquem el llit, la vida ens puja al cap i ens esclata com un gran Big Bang”. I si no n'hi ha prou amb l'oda a trencar llits, podeu cantar “com una Jane perduda en una selva, vas reconèixer el teu Tarzan en mi”.

Aquest estiu serà de democràcia i molt calent, en l'apartat musical. I la tardor serà de democràcia i molt calenta, en l'apartat polític. Si algú pensava que l'auge de l'independentisme era un one-hit wonder, Raül Romeva ho conjura amb el seu “anem a totes, cal que tothom entengui que això va de debò”. Serà una tardor d'Estels al vent i En peu de guerra. Serà una tardor d'un sol poble. I serà una tardor de trempera. Ho ha de ser. La clau de l'èxit és la d'Els Catarres. Despendre energia i felicitat.