El “gest” de Rajoy

Com més s'acosten les eleccions espanyoles més augmenten també els rumors de magnanimitat atribuïts a Mariano Rajoy. Escampen els diaris de la corda del president que el govern espanyol farà abans de final d'any “gestos” de conciliació dedicats a Catalunya. Més enllà del dit del mig ert que identifica Rajoy quan respon a les pretensions dels catalans. Potser per això Cristóbal Montoro ha anunciat que no aplicarà les calendes gregues a la renovació del pacte fiscal. I potser per això també aquesta setmana el Ministeri d'Hisenda ha fet públiques per segona vegada en l'era Rajoy les balances fiscals autonòmiques. Potser sí, potser el govern espanyol està disposat a rectificar ni que sigui lleugerament el dèficit –no suporten la paraula “espoli”– que aguanta sense estoïcisme Catalunya. Com més lleugerament, millor. I perquè sigui magra i ridícula, la rectificació, el millor sistema és alterar-ne les xifres. Per això el ministre, aplicant el cèlebre sistema Ángel de la Fuente, ha rebaixat el dèficit de Catalunya corresponent al 2012, que és el que ara s'ha fet públic, i ha augmentat el de Madrid. Fent valer el mètode conegut com de “càrrega-benefici”, que carrega sobre tots els contribuents de l'Estat el benefici que trau Madrid de la capitalitat. Ni que sigui a Madrid on s'inverteix el sou i les dietes dels funcionaris de l'Estat. O on hi ha els seus museus, els dels funcionaris. El gest de Rajoy encara és desconegut. El de Catalunya hauria de ser, en efecte, alçar-li el dit del mig.