L'autonomia

Alguns polítics del PP han amenaçat de suspendre l'autonomia si el nostre trident intenta fer complir les seves promeses electorals. L'Arcadi Espada ho demana a crits a les seves columnes tan científiques i jo no puc deixar de recordar un dia que vaig anar a La Sexta a debatre amb un candidat de Ciutadans. L'home recitava el mantra que tenen après els unionistes que volen dissimular el currículum que l'Estat té a Catalunya: que era tant català com jo, que Catalunya és part d'Espanya, que l'independentisme trenca la convivència, que hem de decidir entre tots els espanyols, etcètera. Com que no aconseguia irritar-me, al final del programa l'Eduardo Indra va dir que Rajoy hauria de suspendre l'autonomia. En l'època dels meus pares, qui s'hauria espantat hauria sigut jo. Va ser divertit de veure com el Ciutadà del món responia, alterat: “No, eso no. Ya lo arreglaremos entre nosotros!” Doncs això, si volen suspendre l'autonomia, endavant. Si volen aplicar un article copiat dels alemanys, que es va inventar per evitar rebrots del nazisme, endavant. Així el senyor Carrizosa podrà continuar donant classes d'història al meu avi, al meu besavi i al meu rebesavi. Així tothom sabrà qui és cadascú. Espanya ha trobat tantes vegades el seu abisme a Catalunya que ja no vindrà d'una. Si els espanyols volen engegar la seva democràcia a fer punyetes el que han de fer és seguir votant polítics que no reconeguin la nació catalana i fer cas del senyor Espada. Els catalans, en definitiva, estem acostumats a viure en l'abjecció. Per això som tan bons ensorrant Espanya: al segle XVII vam ajudar a la independència de Portugal; al segle XVIII vam posar les bases per a l'africanització de Castella; al segle XIX vam destronar reis, vam matar algun president del govern i vam muntar una revolució cada dos dies, i al segle XX vam donar ales a Franco i a Primo de Rivera. La pregunta que s'han de fer els espanyols és quin preu estan disposats a pagar per intentar retenir Catalunya a la força. Perquè el pagaran i serà alt. Consti que no ho dic jo, ho diu la història.