El policia que va salvar Planchart

Un 10 de setembre dels anys quaranta, un cop acabats els actes de celebració de la festa major del Poble Nou, un home tornava a casa seva. Era ja de matinada i els carrers estaven deserts. L'home caminava a poc a poc, gaudint de la temperatura suau de les nits de setembre. De sobte, va recordar uns papers que duia a la butxaca. Eren uns pasquins petits amb la inscripció “Onze de Setembre” i quatre barres. A la butxaca, també hi duia un pot de pega, en aquell temps no hi havia adhesius. Pujant pel passeig de Gràcia, l'home va tenir l'acudit d'anar enganxant aquells papers per les parets. Aviat va arribar a la seu de la Jefatura Provincial de FET y de las JONS. La visió d'aquell local va despertar una idea a l'home: omplir la paret amb aquells paperets, perquè l'endemà els falangistes recordessin bé la data. L'home va mirar a banda i banda i va anar enganxant fins acabar papers i pega. Va canviar de vorera, es va girar i va veure dos policies que l'esguardaven.

L'home es va decantar per l'única sortida que li va semblar útil: fer-se passar per embriac. Com aquell que no sap gaire el que ha fet ni d'on havia tret els papers i la pega, l'home intentava esquivar les preguntes dels policies. “Millor que ho expliqui tot o, si no, el podem interrogar aquí [seu de la Falange] dins”, va dir un primer policia. L'home suava d'angúnia. De cop i volta, un segon policia, aprofitant que l'altre no el sentia, va parlar en català a l'home: li va explicar que havia estat guàrdia d'assalt i que després el van cridar per entrar a la policia del règim.

“Ves-te'n a casa i no ha passat res”, va dir el policia, alhora que es quedava la documentació de l'home. Dos dies després, la hi va tornar, havent comprovat qui era. Aquell policia havia estat xofer de Josep M. Benet, comandant de les milícies republicanes. L'home era Josep Planchart, dirigent d'Estat Català. En aquella ocasió, la casualitat va salvar Planchart. Aquell mateix dia, a casa seva, hi guardava gran quantitat de propaganda clandestina i documentació del partit. Suficient per provocar una caiguda.