Moment de no-retorn
pas nosaltres sols, l'objectiu és posar fi
al model d'estat
Així que s'ha fet públic l'acord entre CDC, ERC, l'ANC, Òmnium i la resta d'associacions i agrupacions per concórrer junts en una llista anomenada Junts pel Sí, totes les alarmes espanyoles i unionistes s'han disparat. La gran majoria ja pensaven que la febrada o el suflé català s'havia refredat i ja cantaven victòria. És cert que nosaltres els hem enganyat molt perquè fins fa ben poc les nostres divisions semblaven insalvables fins i tot per a aquells que seguíem més de prop tot aquest procés, però a darrera hora hem estat capaços d'arribar a un acord. Així doncs, és normal que qui esperava l'enterrament del procés se sorprengui i que els hàgim agafat desprevinguts. L'evidència del seu nerviosisme és el gran increment de to en les declaracions dels darrers dies de la majoria de polítics rellevants. Ja tots s'atreveixen a apel·lar a l'article 155 de la Constitució espanyola en cas que els catalans facin el procés cap a la desconnexió.
Més subtilment el govern espanyol fa temps que està legislant amb dos objectius: un és el replegament de competències dins d'un programa de recentralització perfectament elaborat, i en cada Consell de Ministres en tenim una mostra. El fet és que els afectats no som pas nosaltres sols: demostra que l'objectiu és posar fi al model d'estat. Però també hi ha iniciatives que es veuen clarament que van directament cap a nosaltres en exclusiva. L'esmena en la llei de seguretat que un cop aprovada facultarà el president espanyol en certs casos de crisi a sotmetre a la seva autoritat els Mossos d'Esquadra i la policia local, és una iniciativa que ve induïda per una possible situació de conflicte que es produís a Catalunya pel procés cap a la independència.
I també, amb una discreció inaudita, ara ens hem assabentat que el 26 de maig passat entrava en vigor un canvi legal segons el qual les societats de capital que vulguin canviar la seva seu social només necessitaran un acord del consell d'administració, sense passar per la junta general d'accionistes. És a dir, a partir d'ara una empresa pot canviar la seva seu social amb el mateix tràmit que abans canviava l'adreça si aquesta restava dins del mateix municipi. Segurament, aquesta modificació, sense el procés català, no s'hauria fet, però aquesta facilitat a canviar és una mesura més que brinda el govern espanyol a les grans empreses per fer pressió contra la que ells en diuen deriva independentista. Són molts els opinadors, i no diguem polítics, que sovint han retret el silenci de les grans empreses catalanes. Ells voldrien que una gran majoria fos bel·ligerant com en el seu dia ho van ser José Manuel Lara Bosch, de Grupo Planeta, i Josep Lluís Bonet, president de Freixenet, i de moment els han facilitat un nou element de pressió.
La veritat és que ara ja tothom veu clar que el 27-S hi haurà eleccions a Catalunya i que aquestes tindran una lectura plebiscitària, i això fa incrementar el nerviosisme, i les crítiques, i les amenaces, que aniran pujant de to, i potser sortiran dossiers, acusacions... com ja ha passat altres vegades. Però, com deia Raüll Romeva, “Anem a totes”, i ja estem en el moment de no-retorn, un moment que ens hi acompanyen l'economia i les empreses.