Bandera oficial amb molt poca gràcia

En els anys seixanta, al meu poble teníem dos eslògans: “Llagostera, portal de la Costa Brava” i “Llagostera, treballa i prospera”. La inapel·lable evolució del temps els han deixat ben oblidats al fons de l'hemeroteca, tot i que de l'esperit en queda alguna espurna. La Costa Brava ha esdevingut un gran portal en si mateixa i els municipis de segona línia ben just complementen alguns serveis i, fonamentalment, s'han consolidat com a pobles dormitori. Pel que fa al treball, ja no queda petja d'una indústria que havia estat tan poderosa a Llagostera com la del suro; només hi ha una única presència del tèxtil, que també havia donat molta feina, i tampoc no queda res de les grans empreses llagosterenques de construcció que feien apartaments i xalets des de Tossa a Roses. En contrapartida, els anys de democràcia han permès que els equipaments bàsics estiguin consolidats i que el nom del poble mantingui plena actualitat, en bona part gràcies a l'equip de futbol que han bastit l'Oriol Alsina i la Isabel Tarragó. Així, l'Ajuntament pot destinar part dels seus esforços i polítiques a activitats, dient-me, de segon ordre. En aquest cas, parlem de l'aprovació de la bandera local que de tan minimalista no li trobo la gràcia enlloc. Amb l'assessorament de l'inefable Armand de Fluvià van quedar finalistes dues propostes que combinen un element vermell sobre fons blanc. La primera opció era la llagosta vermella, senyal principal, original i identificatiu de l'escut (!). La segona, convertia el mateix senyal en peça i la llagosta quedava minimitzada en forma de pal central de color vermell. Una votació popular va escollir-la per 46 vots, 5 més que l'opció de la llagosta. Per tant, devem ser nosaltres que estem equivocats: el principal expert en heràldica del país i el poble han votat aquesta bandera, on no hi sé veure representat Llagostera per enlloc. Ja ens van canviar l'escut en el qual hi havia castell (en teníem), llac (aiguamolls pantanosos) i les quatre barres, això si, entronitzats per una corona que ja m'hi sobrava. En l'escut actual es manté el reialme, però una llagosta de mar acompanya un castell de fireta. Potser és que sempre m'ha agradat més el suposat origen del lacus era, del qual prové el mot Lacustaria.