Els rabiüts

L'incendi d'Òdena ha tornat a demostrar que el factor humà funciona de manera raonable. Un foc a l'estiu en aquesta part del món es desboca en qüestió de minuts. A recer de les altes temperatures, la baixa humitat, la sequera i tot allò que converteix el bosc en “un polvorí”, tal com declama el tòpic. Resulta inevitable, per tant, que els afectats se sentin sovint desemparats. I malgrat això i malgrat tot, bombers i agents forestals fan bé la feina que els correspon. N'hem après. Ara, l'incendi d'Òdena ha fet aflorar també els impertinents d'ofici. En primer lloc, aquells que aprofiten qualsevol circumstància per repetir la cantata habitual. Segons rondinen, el govern d'Artur Mas no atén bé els focs –o els malalts, o els avis, o les gavines– perquè dedica els recursos a fer el paperina sobiranista. Així ho tornaven a repicar ahir alguns dirigents del PP. Aplicant amb justícia la seva teoria, el govern de Mariano Rajoy s'estima més dedicar recursos a la Casa Reial que a la lluita contra la pobresa infantil. Però això ja no els val. Perquè allà poden decidir en què es gasten els pressupost i ací no. Sí, bwana. En segon lloc, les xarxes, tan sofertes, han tornat a cedir espai als qui exigeixen que els catalans no rebin ajuda de l'Estat o de “les altres comunitats”. “Si volen viure sols, que visquin sols!”, proclamen. Són els mateixos que alhora els exigeixen solidaritat incondicional per a les mateixes comunitats o l'Estat. Rebentaran d'un atac de feridura. O de contradicció.