Vuit cognoms

Set dels meus vuit cognoms dels meus avis i àvies són catalans o ho semblen. Confesso que no em vaig aturar a contar-los fins després d'haver vist Ocho apellidos Vascos, aquesta comèdia que ho va petar l'any passat i que promet tornar a fer-ho a la tardor, potser quan ja hagi petat tot, que encara tindria més gràcia si tenim en compte que aquest cop els catalans serem objecte d'una sàtira que en la primera part es va centrar a explotar els estereotips d'andalusos i bascos. No vaig tenir la sort de conèixer el meu avi per part de mare, un abnegat director d'estació de Renfe vingut des de Cartagena i establert a Badalona i a qui haig d'agrair el meu segon cognom, Serrano, que sempre he portat amb la mateixa dignitat que el primer, si és que els cognoms es poden portar d'alguna manera. I que els altres sis, tot sigui dit, que per alguna cosa els vaig repassar a propòsit d'una comèdia que no és l'objecte d'aquest article.

L'escola catalana ha fet moltes coses i les ha fet totes molt bé. Una de les més importants, enderrocar les barreres i els perjudicis que als anys setanta ens dividien entre catalufos i xarnegos, i que es van anar diluint fins al punt de desaparèixer en un parell de generacions. Si avui en aquest país hi ha una consciència nacional prou sòlida com la que ens ha portat fins on som és perquè els Mas, els Fernández, els Baños, els Junqueras, els Garcia, els Llach, els Martínez, els Guardiola i tants altres fa molts anys que van deixar de fixar-se en els cognoms i es van unir per fer una societat més forta, moderna i integradora com és avui la catalana. Per molt que diguin els que viuen clavats als anys setanta o comèdies satíriques com aquesta que s'estrenarà a final d'any.