Aquí mateix

Sí que han canviat les coses d'ençà que l'alcalde Clos va dictaminar que “de casa se surt pixat”. Al cap de deu anys, aquesta afirmació de patrici revingut ha quedat desautoritzada pels nous costums, i a hores d'ara fer-ho a qualsevol lloc i a qualsevol hora ja es deu haver convertit en un dret social. La flaire crònica que desprenen els racons més concorreguts de la ciutat demostra una propensió a la micció pública que fa joc amb el soroll continu i el sexe a les cantonades. I com que la vocació dels servidors públics és aportar problemes a cada solució, el consistori barceloní ha apostat per la innovació d'uns urinaris descoberts, amb capacitat per a quatre usuaris, els quals podran satisfer la urgència fisiològica tot comentant la jugada amb el del costat, que està a dos pams, o contemplant alguna vianant de bon veure. L'estructura, de plàstic, és d'un minimalisme que enamora, però, donat el perfil de la clientela a qui s'adreça, sembla pensada perquè n'hi vagi més a fora que a dintre.

Tot plegat és un exemple més de les conseqüències de la impunitat, o d'aquella “dictadura de la deixadesa que és gairebé mortal” de què parlava J.V. Foix en plena Barcelona republicana. Clos, potser en un moment de debilitat, confiava encara en el sentit comú de la majoria de la gent i es volia desentendre de la necessària prevenció dels atemptats a la higiene pública, i ara, al cap de tanta tolerància amb la indisciplina escolar, el turisme de ramat, el tràfic de llaunes i la ingesta etílica en via pública, es vol fer veure que es fa alguna cosa posant algun urinari simbòlic que només utilitzarà el més púdic dels forasters, probablement vingut de la Catalunya interior. Els vents que bufen a la casa gran, ben paradoxalment, van en favor del desori i en contra de l'hostaleria d'alt nivell. A un lloc que ja no és una capital industrial ni financera no li queda més remei que passar l'escombra i ordenar l'afluència de visitants forts d'armilla; en canvi, promoure la degradació i espantar els negocis és allò que se'n diu matar la gallina dels ous d'or.